VIALS D'EN CARACREMADA

D a t a .. 27 de març 2.010
Caminada s'ens cap dificultat, ja que tot el recorregut esta senyalitzat, GR-179 ( La ruta dels Maquis ). En un punt del tram, es fa una derivació per enllaçar amb la variant GR-179.1, que ens porta a coneixa el Mas de la Creu del Perelló, lloc en el que va ser abatut l'ultim maqui Català ; en Ramon Vila Capdevila, conegut com Caracremada.
La ruta també ens acosta a la Torre de Castellnou, privilegiat mirador, construït el segle XI. I per arrodonir l'excursió, férem una visita al llogaret de Castellnou de Bages, citi en el que resten les despulles d'en Caracremada.
COM ANAR AL PUNT DE SORTIDA --> Monistrol, Manresa, Balsareny. Aquí podem visitar el seu Castell. Per agafar desprès la carretera BP-4313 en direcció a Súria, fins arribar al index quilomètric 49, en el que trobem a l'esquerra un ampli espai per aparcar el cotxe. Es el Coll de les Vilaredes. -- 40 quilòmetres / 30 minuts.
RUTA I PUNTS DE PAS --> Iniciem la caminada al peu d'un cartell de senyalització, seguint les indicacions del GR, en direcció a Castellnou de Bages. També ens acompanyara una altra pintada de color vermell i groc. 10 minuts, passem per la casa de Can Seuva. 28 minuts / 38 acumulats, cruïlla, entrem en una pista principal continuant per la dreta, sempre darrere les marques de pintura, fins arribar al trencall senyalitzat de La Creu. 12 minuts / 50 minuts,. Deixem el GR per enfilar a la dreta cap a La Creu, pocs metres enllà, arrelem la variant GR-179.1, i unes pintades de color blau i blanc. Marxem per l'esquerra per coronar un ínfim collet. 8 minuts / 58 minuts,. Som al mas enrunat de La Creu, lloc de funesta tragèdia tal com explica el placard adossat.
Reprenem camí, més endavant, en un nou trencall, deixem les senyals blaves i blanques, per pujar a l'esquerra mantenint el GR, a sota queda la masia de Casamitjana. 17 minuts / 1 h. 15 minuts,. Coll de les Pinasses, entronquem amb el GR-179. Tirem a la dreta, passades unes revoltades, apareix la Torre de Castellnou a la que accedim. 15 minuts / 1 h. 30 minuts,. Aquesta torra, esta documentada el any 972 amb el nom de Castell Buc, passant el 1.020 a prendre la denominació actual. Seguim ruta.. baixem a la pista principal per emprendre el camí en direcció a les cases de La Figuerola que veiem en una pineda d'enfront. Coronat aquest petit llom i per el carrer de l'urbanització, baixem per la part oposada per arribar al centre antic de Castellnou de Bages. 30 minuts / 2 hores.
El retorn el fem retrocedint sobre les nostres passes, però ometent la variant del GR. 1 hora 30 minuts fins el Coll de les Vilaredes. Temps total, parades no incloses, = 3 h. 30 minuts.

V I L A M A R I C S

Dissabte, 13 de març de 2.010.

V i l a m a r i c s , el Llívia de Monistrol
Vilamarics, es una porció de terreny de 0'55 quilòmetres quadrats que pertany a Monistrol, però es troba ubicat fora del contorn de la vila. Confrontant amb els termes de Marganell, Castellbell i el Vilà, i Sant Vicenç de Castellet. Guardant una paradoxal similitud amb Llívia, que tot i pertanya a Catalunya, està dintre de França.
La història de Vilamarics es remunta a l'any 928, quant el compte Sunyer d'Urgell, amo i senyor d'aquestes terres, va cedir aquesta part al Monestir de Montserrat, convertint-se en el nou propietari del agre, fins que es va veure afectat per la desamortització de Mendizabal durant la qual l'estat expropià nombroses terres i bens a l'església.
Al estar Montserrat sota la jurisdicció de Monistrol, aquestes terres van passar a formar part del terme de la vila. Avui aquesta porció de gleva, la conforma una parca extensió de camps de conrreu, i escampades per " l'illa " quatre masies : Can Pere Vila, Cal Felinc, Can Lloren, i el Montclar, així com les restes de l'Ermita Romànica de Sant Pere de Vilamaric, que es la que i dona nom. En el últim cens efectuat el 2.006 i figuraven enregistrats 9 habitants.
La capella , tot i ser una malmesa ruïna, conserva la capçalera semi circular del absis, i el campaner d'espadanya, fruit de unes reformes fetes el segle XII.
De l'arquitectura primitiva, anterior al 928, perdura un tros de paret i un arc de ferradura. El santuari contava amb un cementiri annex, del que subsisteix un portal en el que en el llindar si aprecia la data que fa menció al any 1.834, durant el qual si va fer una nova fase de re construcció, previ pas a la ja mencionada desamortització, la qual es va iniciar justament aquest mateix 1.834, allargant-se durant un període de vint anys ( 1.834-1.854 ). A partir d'aquí l'ermita va caure en un progressiu abandona ment, que ha persistit fins el present. En data actual el bosc engoleix l'obra, fen-la inclús difícil de veure, tot i a estar a peu d'un ampli camí que circula per cuidats i treballats camps. El sender en qüestió està senyalat amb marques de pintura de colors blanc i blau. Es la Ruta de la Transllum, una caminada clàssica de 24 quilòmetres que es du a terme cada any durant el mes de febrer com a preludi de les Festes de la Llum, i que commemora els fets ocorreguts el 21 de febrer de 1.345, en els que un misteriós raig de llum sortir de Montserrat i arribava a l'església del Carme de Manresa.
Aquesta sortida fins a Vilamarics, tinc que dir que es una excursió per nostàlgics, ja que la visita en sí, no te cap mena d'interès. Salvat el fet d'anar a connexa un pessic de terra Monistrolenca, perduda en una altre latitud, i el de gaudir d'una exquisida i total panoràmica de la muntanya de Montserrat que se'ns presenta en el seu màxim esplendor.
COM HI ACCEDIM. } Monistrol, carretera C-55 direcció a Manresa, passat el túnel de Bugunyà, i desprès de una llarga recta, prendrem el trencall a la dreta que ens baixa a empalmar amb la BV-1123 que mena a Marganell, en el Km, 3'100. Un sorrenc camí a la dreta ( marques blaves i blanques ), dona pas al comptat de Vilamaric. Tot i que es millor deixar el cotxe a peu de carretera, ja que el camí es força irregular. A 30 metres més enllà de l'entrada de la senda, a l'esquerra de la carretera, tenim un bon lloc per estacionar el vehicle.
ITINERARI A PEU. } Un cop coneguda la història, farem una plaent passejada per percebre en viu el nucli de Vilamarics. Aparcat el cotxe, prenem el sender senyalitzat que flanquejant conreats camps ens guiarà per el comptat. A uns deu minuts i passada una barraca, trobem una cruïlla, a l'esquera es divisa la casa del Montclar. Nosaltres però tirem a la dreta cercant les marques de pintura, excedida una línia d'alta tensió. Cal estar atens !! Les restes de l'Ermita de Sant Pere de Vilamarics, estant a tocar, mig amagades pel bosc i a barret del camí. Controlades, la millor forma d'arribar-hi, es sobrepassar-les uns metres per agafar a l'esquerra l'entrada a una feixa, per la que ens hi podem atansar.
Ja vista i retornats al camí, marxem a l'esquerra, a l'altre costat de la rassa destaca la masia de Can Pere Vila. Peuats uns dotze minuts, i vençut els coberts de Can Felinc, encarem una pista. Aquí abandonem les marques blaves i blanques de la Transllum que va a Manresa, per desviar-nos a la dreta, guiats ara pels colors vermell i blanc del GR que perfila el límit territorial. Vuit minuts, trencall, marxem a la dreta per seguidament trobar-ne un altre. El G R segueix de recta en direcció a Sant Vicenç de Castellet. Agafem el ramal de la dreta encarats a la muntanya de Montserrat i amb insinuant baixada. Ja en la fondalada passem pel costat de Can Llorenc, per acta seguit arribar a la carretera BV-1123, la prenem un centenar de metres a la dreta per t'encar el cercle i aterrar a l'aparcament en el que tenim el cotxe. Temps de marxa = 1 hora i escaig, parades no incloses.

SS.LL. de CORBERA

D a t a .- 7 de març 2.010
Sota un dia gris, i amb una sensació de fred intens, duem a terme aquesta caminada que enllaçant dos Senders Locals ( S, L ) ens permet fer una volta circular visitant els següents indrets tot seguint les marques de pintura de color blanc i verd, que son les que homologa la Federació per aquest tipus de camins.
Corbera de Llobregat, Can Planes, Santuari de Sant Ponç, l'Amunt, El Malhivern, Puig Corbera, Coll d'Oller, Creu de l'Aragall, Els Salvatges, Corbera de Llobregat.
Temps de marxa = 3 hores més esmorzar / 12'5 quilòmetres.

PAPIOL-ESCLETXES-ERMITA DE LA SALUT

D a t a .. 21 de febrer de 2.010
Bonhomiosa ruta circular pels voltants de Papiol, que transcorra sempre per bons i fàcils camins, portant-nos a visitar ; Les Escletxes, i l'Ermita de la Salut. Espais immersos dintre dels límits meridionals del Parc de Collserola.
Aproximació.--> Monistrol, Abrera, A-2 direcció a Barcelona, sortida 593 ( Rubí ), El Papiol, entrant al poble, anar a la part alta - Barri de les cases del Puig / Les Escletxes - 33 Km/ 20 mts
Itinerari.-------> Deixem el cotxe en una explanada al costat d'una fàbrica de totxanes i maons. En el mateix lloc en que hem aparcat el vehicle, tenim un cartell informatiu. Abans d'iniciar la cintra, es obligat perdre 10 minuts per treure el nas a Les Escletxes. A peu del cartell arrenca un traçat que supera un ínfim desnivell, donant entrada a Les Escletxes.
Vist el mini afrau, tornem a peu de cotxe per encapçalar la volta : Passem per davant de la factoria. Sobrepassada la porta tenim una cruïlla. Per l'esquerra deixem un camí mercat amb una senyal blanca i un punt verd, que es per el que tornarem. Anem per la dreta pel costat de la Font de l'Escletxa i en direcció a Ca N'Amigonet. La ruta no te pèrdua,doncs tots el trencalls estant indicats.
En front de l'accés a Ca N'Amigonet, tirem a l'esquerra en clar pujador rumb a Vallpineda i Colònia Montserrat. Un cop dalt iniciem la baixada seguint sempre el camí més clar, fins a trobar una cadena que barra el pas. La traspassem girant a l'esquerra i atacar una curta pujada, deixant a tocar d'amunt del camí una torre elèctrica. A poc el corriol pren un to horitzontal, marxem per ell una estona deixant les possibles dreceres que ens temptant, fins a sortir a una nova i clara pista, que arrelem a l'esquerra, i ens du al Coll de Batllivell. Entronc de rutes. Tirem per l'esquerra senyalat com a GR-96 tot passant un nou cadenat. Superat aquest curt pujador, arribem a un nou collet, on se'ns ajunta el PR-35.
Des d'aquí tan sols caldrà limitar-se anar seguint les pintades, reforçades pels pals indicadors dels trencalls els quals ens portaran fins a l'Ermita de la Salut.
Fets els merescuts compliments, emprenem la tornada.
Tirem enredera fins el primer desvio, per agafar a la dreta el vial amb indicació a Papiol i que marxa en continuada i persistent baixada. A la vista del poble, i després de passar una casa a l'esquerra del camí i a tocar d'una torre de corrent. La senda fa un revolt a la dreta en un fondo que traspassa el torrent de la Font del Pedro. Ull !! Aquí deixem l'ampla pista que baixa a la vila, per entrar par l'esquerra tot seguint les senyals blanca i verda que hem referenciat el principi de l' excursió. I que fent una petita marrada, amb menys de 15 minuts, ens retornant al punt de sortida. = 11 Km / 3 hores / desnivell 325 metres.
IMATGES DE LA VOLTA A L'ESPAI FOTOGRÀFIC

AMB RAQUETES AL SALABARDÀ

DATA . Diumenge, 7 de febrer
Circuït perifèric òptim per executar una matinal amb raquetes, que ens porta a visitar els Rasos de Dalt, o Salabardà, que hem els seus 2.077 metres esdevé el sostre dels Rasos de Peguera.
Com atènyer-hi } Monistrol, Berga, Rasos de Peguera, = 80 quilòmetres / 1 hora, 15 mts.
El traçat } Aparquem el cotxe a l'esplanada de la Creu del Cabrer. Ens posem les raquetes i emprenem el P.R. - 73, que minva cap els Planells de Peguera, vençuts uns quants metres, deixem el P.R. per trencar a la dreta per un esqueix que s'interna bosc endins per la Baga de les Sequedes, tot guanyant alçada progressiva ment per un tamisat camí de mig metre de neu que discorra joliu per l'arbreda. Més enllà deixem el Tronc del Rinoceront, per subjugar els postres metres que ens situant als Pelats del Cap del Peguera. Es el punt més elevat, on en una clariana, letargia possessiona da la Senyera que presideix el cim del Salabardà, 2.077 metres.
Fets els corres ponents honors, escometem la tornada davallant per la part oposada en direcció a Les Collades, que abastarem desprès d'un directe i àgil descens. Des de Les Collades encarem la Baga de les Soques i per un plàcid traçat redhibim a la Creu del Cabrer.
Fi de la ruta .- 3 hores de marxa. - En l'apartat de fotos teniu imatges de la sortida.

TURO DEL GALUTXO

Data .. 24 de gener de 2.010
Distreta i improvisada volta circular que ens porta a coronar el Turo del Galutxo - 852 metres. Sostre de la Segarra.
Anem al punt de sortida } Monistrol, Igualada, A-2 sortida nº 532 La Panadella, carretera T-221 direcció a Santa Coloma de Queralt, quilòmetre 6'5. Coll de Guixeres = 57 Km/45 mts.
La Ruta } Arribats al coll, aparquem el cotxe a l'esquerra de la carretera, en un espai asfaltat que abille els grans generadors eòlics. Creuem la T-221 per seguir la pista que s'encamina a Montfred. Metres enllà uns cartells ens posant al corrent del circuït eòlic que ens acompanyara bona part del trajecte. Casals de Montfred, en total estat de ruïna, tot i axis, val la pena acostar-si per veura l'ermita de Santa Fe. Es trist que una joia del segle XII, resti a un pas de desapareige mentres al costat s'axequen col-losals molins de vent.
Reprenem la caminada deixant a l'esquerra en un camp el vèrtex geodèsic del Montfred, 833 metres. A uns quinze minuts i superat un ínfim pujador, apareix enfront el poble de Montagull, el circuït eòlic marxa a la dreta, abans d'arribar-hi, adossat a la dreta del camí per el que transitem brota un tossal, ull !, una fita marca la pujada. Es el Turo del Galutxo, arribar al cim no ens costa ni cinc minuts. Una curiosa fita i un cartell nominatiu ens donen la benvinguda. Retornem a la pista per plantar-nos a Montagull, autentic i devastat poble fantasma del que tan sols queden en peus, l'esglèsia i una casa propera a una allargassada antena. Per la part oposada, arranca una carretera, l'enfilem uns metres per trencar acta seguit a la dreta. Un camí en clara baixada entoma la rassa del Sebastià, passem la bassa del Xóques seguint fins a una cruïlla, trenquem a la dreta per un tram de bosc que s'endinsa a la vall. Avancem sempre per el sender més lògic, rebutjant els braços que entren als camps. Passada una doble cruïlla que seguim a l'esquerra, trobem les reste de Can Meca i a peu de paret, una preciosa roda de pedra de les que s'utilitzabent per matxucar el blat. Refem el camí amb tendència a l'esquerra bordejant un conrreu que ens situa a una nova cruïlla que encalcem a la dreta fins a un nou clar trencall. Tirem a la dreta i en cosa de deu minuts surgueis la granja de Cal Batlle. Prenem un camí a la dreta, a poc guanya alçada. Collet de la Bassota Nova i cruïlla, tirem de recta en evident baixada. Quant el sender sembla perdes, entrem en un camp circulant a ran de marge i encarats a la fondalada, una casa a l'altre costat del torrent de Civit ens senyala la ruta, creuem el barranc per un pont, deixem la casa a la dreta i emprenem una lleugera pujada. Per terreny més planer, aterrem a la carretera, la recorrem a la dreta uns quatre cents metres fins arribar novament al Coll de Guixeres. Completant 9'5 quilòmetres / 2 h. 15 minuts, parades no incloses.
El Rebost de Fotos compta amb imatges d'aquesta volta-

RUTA DE LES TINES

D A T A .- 31 de desembre de 2.009

Aquest passat dia 31 , i per tal d'acomiadar l'any, baig fer una ruta propera a Monistrol, que em va descobrir uns racons força interessants que val la pena visitar.
Es per això que implanto una entrada per que d'aquesta manera copseu informació i gaudiu de les meravelles que el territori amaga doncs penso que es de llibre fer-vos partícips del meu descobriment. Obriu enllaç clicant-----> Tines de la Vall del Flequer