dimarts, 23 de març de 2010

V I L A M A R I C S


Dissabte, 13 de març de 2.010.

V i l a m a r i c s , el Llívia de Monistrol
Vilamarics, es una porció de terreny de 0'55 quilòmetres quadrats que pertany a Monistrol, però es troba ubicat fora del contorn de la vila. Confrontant amb els termes de Marganell, Castellbell i el Vilà, i Sant Vicenç de Castellet. Guardant una paradoxal similitud amb Llívia, que tot i pertanya a Catalunya, està dintre de França.
La història de Vilamarics es remunta a l'any 928, quant el compte Sunyer d'Urgell, amo i senyor d'aquestes terres, va cedir aquesta part al Monestir de Montserrat, convertint-se en el nou propietari del agre, fins que es va veure afectat per la desamortització de Mendizabal durant la qual l'estat expropià nombroses terres i bens a l'església.
Al estar Montserrat sota la jurisdicció de Monistrol, aquestes terres van passar a formar part del terme de la vila. Avui aquesta porció de gleva, la conforma una parca extensió de camps de conrreu, i escampades per " l'illa " quatre masies : Can Pere Vila, Cal Felinc, Can Lloren, i el Montclar, així com les restes de l'Ermita Romànica de Sant Pere de Vilamaric, que es la que i dona nom. En el últim cens efectuat el 2.006 i figuraven enregistrats 9 habitants.
La capella , tot i ser una malmesa ruïna, conserva la capçalera semi circular del absis, i el campaner d'espadanya, fruit de unes reformes fetes el segle XII.
De l'arquitectura primitiva, anterior al 928, perdura un tros de paret i un arc de ferradura. El santuari contava amb un cementiri annex, del que subsisteix un portal en el que en el llindar si aprecia la data que fa menció al any 1.834, durant el qual si va fer una nova fase de re construcció, previ pas a la ja mencionada desamortització, la qual es va iniciar justament aquest mateix 1.834, allargant-se durant un període de vint anys ( 1.834-1.854 ). A partir d'aquí l'ermita va caure en un progressiu abandona ment, que ha persistit fins el present. En data actual el bosc engoleix l'obra, fen-la inclús difícil de veure, tot i a estar a peu d'un ampli camí que circula per cuidats i treballats camps. El sender en qüestió està senyalat amb marques de pintura de colors blanc i blau. Es la Ruta de la Transllum, una caminada clàssica de 24 quilòmetres que es du a terme cada any durant el mes de febrer com a preludi de les Festes de la Llum, i que commemora els fets ocorreguts el 21 de febrer de 1.345, en els que un misteriós raig de llum sortir de Montserrat i arribava a l'església del Carme de Manresa.
Aquesta sortida fins a Vilamarics, tinc que dir que es una excursió per nostàlgics, ja que la visita en sí, no te cap mena d'interès. Salvat el fet d'anar a connexa un pessic de terra Monistrolenca, perduda en una altre latitud, i el de gaudir d'una exquisida i total panoràmica de la muntanya de Montserrat que se'ns presenta en el seu màxim esplendor.
COM HI ACCEDIM. } Monistrol, carretera C-55 direcció a Manresa, passat el túnel de Bugunyà, i desprès de una llarga recta, prendrem el trencall a la dreta que ens baixa a empalmar amb la BV-1123 que mena a Marganell, en el Km, 3'100. Un sorrenc camí a la dreta ( marques blaves i blanques ), dona pas al comptat de Vilamaric. Tot i que es millor deixar el cotxe a peu de carretera, ja que el camí es força irregular. A 30 metres més enllà de l'entrada de la senda, a l'esquerra de la carretera, tenim un bon lloc per estacionar el vehicle.
ITINERARI A PEU. } Un cop coneguda la història, farem una plaent passejada per percebre en viu el nucli de Vilamarics. Aparcat el cotxe, prenem el sender senyalitzat que flanquejant conreats camps ens guiarà per el comptat. A uns deu minuts i passada una barraca, trobem una cruïlla, a l'esquera es divisa la casa del Montclar. Nosaltres però tirem a la dreta cercant les marques de pintura, excedida una línia d'alta tensió. Cal estar atens !! Les restes de l'Ermita de Sant Pere de Vilamarics, estant a tocar, mig amagades pel bosc i a barret del camí. Controlades, la millor forma d'arribar-hi, es sobrepassar-les uns metres per agafar a l'esquerra l'entrada a una feixa, per la que ens hi podem atansar.
Ja vista i retornats al camí, marxem a l'esquerra, a l'altre costat de la rassa destaca la masia de Can Pere Vila. Peuats uns dotze minuts, i vençut els coberts de Can Felinc, encarem una pista. Aquí abandonem les marques blaves i blanques de la Transllum que va a Manresa, per desviar-nos a la dreta, guiats ara pels colors vermell i blanc del GR que perfila el límit territorial. Vuit minuts, trencall, marxem a la dreta per seguidament trobar-ne un altre. El G R segueix de recta en direcció a Sant Vicenç de Castellet. Agafem el ramal de la dreta encarats a la muntanya de Montserrat i amb insinuant baixada. Ja en la fondalada passem pel costat de Can Llorenc, per acta seguit arribar a la carretera BV-1123, la prenem un centenar de metres a la dreta per t'encar el cercle i aterrar a l'aparcament en el que tenim el cotxe. Temps de marxa = 1 hora i escaig, parades no incloses.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada