divendres, 24 de desembre del 2010

FELICITACIO DE KIMISADES


DIES ABANS QUE LA MARA EM DEIXES, LI BAIG PREGUNTAR : PERQUÈ VIVIM SI HEM DE MORIR ?.... ELLA AGAFANT-ME LA MA EM DIGUÉ. LO IMPORTANT NO ÉS ARRIBAR A UN LLOC CONCRET, SINÓ QUE HAS DE GAUDIR DE CADA PAS DE LA VIDA AMB ELS QUE ESTIMES I T'ESTIMEN. ........ PRENENT AQUESTES PARAULES COM A BASE, ELS NOSTRES DESITJOS PER A TOTS VOSALTRES SON : -- QUE MAI US FALTI UN SOMNI PER EL QUE LLUITAR, UN PROJECTA PER REALITZAR, UN LLOC ON ANAR, I ALGÚ A QUI ESTIMAR. I SI LA VIDA ET DONA L'ESPATLLA, NO PERDIS EL SENTIT DE L'HUMOR I SIGUES POSITIU,...... TOCA-LI EL CUL !!

dilluns, 20 de desembre del 2010

RIVER PARCK " Envolt "


Diumenge, 18 de desembre 2.010
Ideal ruta circular de tardo, que el estar propera a casa ens permet no tenir que llevar-nos d'hora, evitant d'aquesta manera els rigorosos matins que ens fa aquest dies.
Com arribar al lloc de sortida---> Monistrol, Sant Vicenç de Castellet, Pont de Vilomara, Carretera direcció a Rocafort. Desvio. Urbanització River Parck. Aquí prenem el carrer Constitució fins al final, lloc on deixarem el cotxe. -- 15 minuts des de Monistrol --.
La Caminada ---> Sortim per una clara pista que recorre la Serra de Pungrau, i que no deixarem fins topar amb la carretera BV-1224. La traspassem pujant recta. Metres enllà, prenem un trencall a l'esquerra, passant pel costat de la barraca de l'Arbocet, i plantar-nos en el Coll Empedrat, fàcil de distingir doncs el terra es un conjunt de roca plana. Seguim pel fil de la carena. La figura del Montcau apareix en front, el camí es bifurca, anem a la dreta, a poc d'espai baixarem cap el Coll del Bofi, en el que destaca un dipòsit d'aigua. Prenem a l'esquerra el Camí Ral SL-C.52 que ens porta directa a Rocafort. Creuem la vila per sortir per darrera l'església, en direcció al cementiri. On la Pedra de les Creus ens explica la seva història.
Passat el Camp Sant deixem uns conreus a l'esquerra, pel costat baixa un camí que ens porta a la Riera de Mura. Tirem a l'esquerra en paral-lel al rierol per una pista que més endavant traspassara el curs de l'aigua. Marxem un estona per arribar a la Masia de Sant Esteve de Vila-rasa, amb la seva formosa Ermita adossada en un costat i datada el 1.017.
Deixem el conjunt per un pontet. Tirem a l'esquerra compartint camí amb el torrent. Superem una curiosa esplanada mercada pel pas de l'aigua entrant en una pista de la que agafem un trencall a l'esquerra. Fets uns metres prenem un nou braç a l'esquerra, el camí sembla que retorna a la casa de Vila-rasa, però deixem el Mas a baix per encarar el camí carener que s'enfila costa amunt. Quan portem quelcom d'alçada, la ruta segueix a la dreta més planera. Nosaltres continuem a l'esquerra en mantinguda pujada fins coronar la carena, i empalmar amb la coneguda pista de la Serra de Pungrau. Tan sols ens queda refer aquesta cinc minuts cap a la dreta per arribar al punt del que hem sortit ara fa...... 3 hores, 30 minuts.

dimarts, 14 de desembre del 2010

TRES RELÍQUIES DEL MOIANÈS


Castell de Castellcir, La Sauva Negra, el Roure del Giol

Data. Diumenge, 12 de desembre de 2.010
Volta circular quelcom llarga, 17 quilometres / 4 hores, 30 minuts. Aturades no incloses. Que ens evidenciara aquest tres esbalaïdors recers enclavats en el cor del Moianès, i que per la seva particular singularitat, son focus de la nostra visita. Com anar-hi ---> Monistrol, Manresa, Moià, Castellterçol, Castellcir. Entrem en el poble pujant per el carrer Major, fins a la Plaça Abat Escarre, on deixem el cotxe al costat del parc infantil de l'escola bressol. = 51 quilometres / 50 minuts.
Suggeriment personal ---> Per agafar forces abans de la caminada, recomanem fer una visita a la Fleca Tantiña del carrer Major, 31 per comprar una de les seves coques que podeu acompanyar amb un cacaolat. Una delícia !!
El itinerari ---> Pal de senyalització. Partim per la pista que mena cap el Castell, que davalla a la fondalada. Fets uns 20 minuts, arribem a una zona rocallosa de margues grises. Trenquem a l'esquerra. Passat un pas canadenc, deixem el camí que mena a una finca, per virar a l'esquerra en subtil pujada. Metres allà es mostra un nou camí. Canviem a l'esquerra unes poques passes per tomar un braç a la dreta. Transposem una cleda i continuem a frec d'un petit torrent, deixant un camí que surt a la dreta. Ja endavant empalmem amb un sender, tirem a la dreta iniciant una suau pujada que ens porta a un tram obert. Estem aten´s !!. A l'esquerra unes fites ens guiant fins el primer dels nostres tres objectius. El Castell de Castellcir - segle X - dit també de la Popa, ( cul de vaixell ) fent referència a la forma que te un dels seus extrems.
Aperduats una estona entre els seus murs carregats d'història. Continuem el periple. Baixem a la base de la Popa per creuar un petit pla marxant pel costat d'unes ruïnes per un planer traçat. Cosa de 10 minuts, passem una tanca per encarar la casa Nova del Castell, malauradament en estat semiruïnos. Passem front la porta de la casa per tot seguit prendre una pista que puja a l'esquerra. Marxem uns 20 minuts fins trobar una barrera que tenca l'entrada a una pista asfaltada. Uns metres abans d'arribar-hi i a l'esquerra veurem una portella. Entrem, trescant per un corriol que baixa decidit i ens endinsa al cor de la fageda dita La Sauva Negra .
Costa avall i en un tangible eixamplament del camí, tombem a la dreta - fita - un curt viarany ens deixa al idíl·lic recer, seu de la Font de La Sauva Negra. Segona meta d'avui.
Prossecució: D'esquena a la font. Recta al nas i escorat a l'esquerra. Arrenca un caminoi que davalla vers la vall desembocant a una pista. Esquerra, marxem uns 15 minuts fins assolir una tanca que dona pas a una nova pista.
** Fins aquí acumulem unes 2 hores, 30 minuts de camejada **. Si es desitja ometre la tercera part i retornar al poble cal anar a l'esquerra. PER CONTINUAR; Dreta, la pista travessa el torrent i inicia una llarga però benevolent pujada que amanyaga una nova pista. Esquerra, per sobre passa una línia elèctrica. La pujada s'accentua, al coronar el repetjó s'urgeix una masia. El camí planeja, cruïlla, tirem de dret, a poc deixem un trencall a l'esquerra que arranque al peu de l'entrada a una finca. Continuant recta. Encreuament i pal indicador. Intersecció a la que tornarem després. Ara ens desviem a la dreta per arribar-nos amb menys de 10 minuts al tercer i últim punt de visita d'aquest matí. El Roure Monumental del Giol i l'església romànica de Santa Coloma Sasserra, vestida els segles XI-XII, i reformada el XVII.
Completada la trilogia, redhibim a la cruïllada, per vença el darrer tram de la ruta, que transita per una pista/carretera - G.R. - que petejarem durant 50 tediosos minuts fins arribar al poble de Castellcir

divendres, 10 de desembre del 2010

CIRCULAR, TORRE de CAN DOLCET


D a t a -- diumenge, dia 8 de desembre

Volta per amplis i bons camins, que ens descobreixen la Torre de Can Dolcet - segle XIX - Baluard de defensa i telegrafia de l'època dels Carlins. Que per sorpresa nostra conserva força bé, les parets i el fossat que l'envolta.
Anem al punt de sortida--} Monistrol, Collbató, N-II ( autovia ), direcció Barcelona. Sortida Esparreguera nord. Passem per sota l'autovia, i de seguida prenem un camí de terra a la dreta que ens deixa en una amplia esplanada ideal per aparcar. = 17 quilometres/ 15 minuts.
El recorregut-------------} Sortim per entomar el proper pont que ens passa a l'altra costat del vial. Anem a l'esquerra encarant la fastuosa Masia de la Vinya Vella, que es retalla sobre el terreny
Passem a tocar d'aquesta continuant en clara baixada. La pista ens mena a un nou pont. NO el prenem, baixem a la dreta, seguint el camí més clar. Travessem el torrent de Gurneu a l'alçada d'un tancat ( refugi de faune salvatge ). Guanyem alçada. En un marcat revolt d'esquerra, deixem la pujada per tirar a la dreta. Per terreny més planer s'urgim a un altiplà. Aquesta part de muntanya rep el nom de Serra Allà. Marxem a la dreta, des d'aquí guaitem Hostalets de Pierola. Passem sota una línia d'alta tensió, i ens plantem al ampli Coll de l'Esclofa. Girem a la dreta. La pista ens deixa en un nou petit collet. Continuem a la dreta, dos pals de color verd ens indicaran que anem bé. Passats. El camí baixa a la dreta, iniciant poc després una pujada. Deixem un trencall a la dreta que va a Can Perellonch, i seguim pujant, aquest serà el desnivell més fort que superem avui. Vençuda la pujada, rebutgem un camí que surt a la dreta. La pista careneja, a poc un curt repetjó a la dreta es fa evident. El prenem fins a dalt. Som al Turó de Can Dolcet, 419 metres, index geodèsic i sostre de la caminada. Montserrat s'ens presenta de llarg a llarg.
Emprenem el retorn. Baixem a la dreta. Ràpidament apareix el " Kid " de la sortida. La Torre de Can Dolcet. Feta la conseqüent parada, seguim el descens. Perdut desnivell, entronquem amb una pista que seguim uns pocs metres a la dreta per trencar ràpidament a l'esquerra flanquejats per vinyes d'oliveres. Cruïlla dels Quatre Camins, marxem recta, passem a frec d'uns xalets, deixem enredera una barraca de pedra seca, i avancem paral-lels a la riera de Dalmases, fins arribar al pont que ens retorna al punt de sortida.
-- 13 quilometres/ desnivell, 380 metres/ 3 hores de marxa, parades no incloses.

dilluns, 15 de novembre del 2010

SANTUARI de L'ECOLOGIA


D i u m e n g e, 14 de novembre 2.010

Itinerari de descoberta de l'únic santuari del món consagrat a la Mare de Déu de l'Ecologia. La inspiració prové del mite de la Mare Terra. Simbolitzat a la mitologia grega per la deessa Àrtemis. Copsada per la església en el segle V, durant el concili ecumènic d'Efes. De la que va absorbí el seu sentit protector i maternal, incorporant-lo a Maria.
Per dur a terme aquest curiós i senzill itinerari. Ens traslladem a Gallifa. Tranquil poble situat al pas de la carretera BP-1241, que uneix Sant Feliu de Codines i Sant Llorenç Savall.
Com hi arribem--> Monistrol, Manresa, Moià, Castellterçol, Sant Feliu de Codines i Gallifa = 65 quilometres, / 50 minuts de cotxe.
La caminada- Volta circular --> Gallifa, a l'entrada, hi ha un plànol dels camins de les rodalies. Anem a la dreta. Passem a tocar un gran monument, seguint pel carrer de l'esquerra, fins que trobem un pal indicador de rutes. Tirem a l'esquerra en direcció al Gord Negre- GR 5 - Passem el torrent. Vençuts uns quants metres, i en una corba, deixem a l'esquerra la senda que va al Gord Negre, per continuar pel camí principal en suau pujada, i que mena al Coll de Can Brossa, cruïlla de camins i magnífics camps de conreu. Marxem a la dreta per un traçat senyalat com a PR, i reforçat amb marques de color groc. Remuntem aquest darrer tram que ens deixa a l'entrada del recinte que albergava el Castell de Gallifa. I del que encara reconeixem detalls d'un poblat ibèric.
Recorrent el turó anem descobrint els seus secrets: Part de l'antiga muralla, una torre de defensa, la Font de Sant Galderic -patró de la pagesia catalana- nombrosos elements dedicats a personatges de la terra, taules i zona de pig-nic, un auditori amb la corresponen graderia, una tangible i representativa imatge de la llegendària Deessa Àrtemis, i l'ermita romànica consagrada com a Santuari de l'Ecologia.
Destinat el corresponen temps per visitar el lloc, emprenem la tornada. Des de la torre de defensa, sortim fora del perímetre per una clara pista. Passem un replà destinat a l'aparcament de vehicles trencant a la dreta, per tornar a tombar-hi acta seguit. A poc de camí deixem la pista que continua recta i en evident baixada per prendre un corriol a l'esquerra -Cartell indicador-. El viarany s'endinsa en un alzinar que dona peu a una pineda i aterra a un ample sender que encarem a l'esquerra. Creuem el torrent,passem Can Bosch i ens topem amb la rectoria que deixem a la dreta. Un bonic corriol ens acosta a l'ermita de Sant Pere i el seu cementiri adossat. Així com l'antic forn de ceràmica de Can Racó, casa natal de l'artista Josep Llorenç i Artigas, autor del mural ceràmic de la seu de la UNESCO a París.
Reprès el camí, ens endinsem pels carrers del coquetó poble, que ens deixant al punt de partida d'aquesta enriquidora excursió que fem amb unes 2 hores ( parades no incloses ).

dimecres, 20 d’octubre del 2010

PEL SERRAT de L'HOSPICI


Diumenge, 17 de octubre de 2.010

Agraïda caminada circular, que per senzills camins ens porta a recorra la Serra de l'Hospici. Carena que separa el Vallés Occidental del Baix Llobregat, i que resseguirem prenent com a punt d'inici i final El Palà. Veïnat situat entre els quilòmetres 35 i 36 de la carretera C-58 ( Manresa/Terrassa ).
La Ruta..- El Palà ; Bar restaurant Ca la Teresa ( Perfecta per fer-hi un mos ). Sortim pel carrer de la Estació, en trobar les marques del GR, les seguim per la dreta, baixant a la riera. Passem per sota la carretera C-58. A poc abandonem el GR, per pujar a l'esquerra cap a la Masia del Bovet. Pista enllà arribem al Pla de la Reixa. Anem pel camí de la dreta. Era, també dit Coll de les Bruixes. Enfilem la pista de l'esquerra que puja fins al Collet de la Mustela. Nova cruïlla. Prenem el braç de la dreta que amb cinc escassos minuts ens permet assolir el Turó de la Socarrada de 506 metres. Bones vistes sobre les valls, Montserrat,.......
Retornem al Collet. Tirem a la dreta per entrar al Coll del Roure ( Torre Elèctrica ). Obviem els trencalls de dreta i esquerra per marxar recta. Alt de la Serra de l'Hospici 518 metres. Index geodèsic. Màxima alçada de la ruta. Fer cim ens representa uns deu minuts entre pujar i baixar. Continuem. Calcem el corriol que entremaliat baixa al Portell Rogenc. En arribar-hi. Ull,. Cal deixar el camí principal - pintades blanques amb un punt verd - pel que circulem. Per trencar a l'esquerra en clar baixador per una llengua de pedra vermellosa. A la fondalada aterrarem a una pista que per l'esquerra ens deixa a Can Serra. Travessem part de la urbanització, per anar a cercar el pas/carreter, que ens creua a l'altra costat de l C-58. D'aquí marxem en direcció a l'antiga piscina municipal, per empalmar amb el Camí del Palà. Som en el Camí Ral, senyalat amb les pintades del GR. Tan sols ens queda seguir-lo fins retornar al nostra punt d'origen.
NOTA SIMPÀTICA--} En aquest darrer tram passat el gual rierenc ( ultima foto ), surt un viarany que dur a l'altra costat del torrent, en el que hi trobareu l'amic * Dino *
Temps de marxa sens aturades = Unes 3 hores --> 11'5 quilòmetres.

dilluns, 11 d’octubre del 2010

RUTA DELS CASTELLS DE MONTSERRAT


D A T A -- 9 octubre 2.010 --

Llarg, però per el seu històric legat, interessant recorregut que ens dur a creuar tot el massis Montserratí. Des de Collbató fins a Can Maçana. Fet amb la intensió de homenatjar els topants d'ubicació dels CINC Castells que en el seu dia abilla-vant la muntanya.
Ressenya --> Prenem com a punt de sortida el Castell de Collbató, enlairat en un turo a frec del poble. Baixem cap el centre de la vila per agafar el camí de la Vinya Nova. Deixades les últimes cases. Prenem el camí de les Bateries - pal indicador - pel que guanyem alçada. En creuar el torrent de Sta. Caterina. Trenquem e l'esquerra - pal indicador - pel camí de la Font Seca, que ens puja al camí que va a la Capella de St. Joan. Enfront mateix arranquen unes escales d'un arranjat i recuperat camí que ens puja fins a Sta. Magdalena. Passem a tocar de les runes per guanyar el cim de la Miranda 1.132 metres, sostre de la ruta. Aquí segons consta es trobava el Castell d'Otger.
Desfem passes fins el collet que queda sota l'Ermita de Santa Magdalena, per anar a l'esquerra i baixar les escales de Jacob que ens deixant al peu del camí de Sant Joan a Sant Jeroni. Anem uns metres a la dreta. Al final de les baranes del peu dels Gorros, un corriol ens tira pendent avall per aterrar al camí inferior, que per el PR.C-19 ens acoata al Pla de Santa Anna, previ pas per l'Ermita. Aquí enllaç-em amb el GR-4 / 172 per anar a Trinitats. Sota mateix de Trinitats i quan el sender revolta en clara direcció a Santa Cecília, veurem al final de l'estimball, l'Ermita de Sant Dimes, i el morro - Roc del Diable - en el que quedava situat el Castell de Montserrat.
Reprenem la marxa seguint pel camí de l'Arrel ( G.R. ) que per sota les emblemàtiques parets de la cara nord ens conduirà a Santa Cecília, i al refugi Bartomeu Puiggros, on podrem trobar tot tipus de serveis. Aquí s'establia el Castell Marro.
Ultim tram; cerquem novament el GR per continuar direcció a Can Maçana. Sobrepassat Coll de Guirlo, deixem momentàniament el GR per agafar a l'esquerra un ramal - pal indicador - que ens deixa a Sant Pau Vell. Damunt l'Ermita s'alça un turo que donava peu al Castell Bonifaci o de la Guardia. Reconegut l'ultim baluard, tan sols ens queda completar el darrer tram del GR, fin arribar a Can Maçana, posant punt i final a aquesta feudal excursió.
Apunts -->.- Aquesta ruta te una durada de unes 7 hores, parades no incloses
.- Cal tenir previst un vehicle de retorn

dimecres, 6 d’octubre del 2010

FIRA DEL MEDI AMBIENT


Diumenge, 3 de octubre de 2.010

Amb aquesta, ja en portem quatre : La Fira del Medi Ambient es; Per definir-ho d'una manera fàcil d'entendre. Una trobada que portem a terme les entitats del poble de Monistrol, que guardem certa relació amb la natura. I en la que es fa una mica de consciencia del respecta que es te que tenir del mitja que ens envolta.
Els artificis d'aquesta " festa ", som....: A.D.F de Monistrol, Societat de Caçadors, Agrupació de Pesca amb Canya, Club Muntanyenc Monistrolenc. I l'Ajuntament de Monistrol.
En aquesta diada s'invita a estaments que treballant o guarden certa similitud dintre d'aquest fràgil mont. Com es el cas de } Bombers de Montserrat, Protecció Civil de Vacarisses, Cos de Mossos d'Esquadra de la Generalitat, Parc Ambiental Bufalvent de Manresa, Unitat SEPRONA de la Guàrdia Civil, Help Guau d'Argentona, Divisió Territorial de Guardes Forestals.
A tos ells. Gràcies per acompanyar-nos en aquest matí.

---- A l'apartat de fotos compteu amb un barrejat visual, testimoni de la matinal ----

dissabte, 2 d’octubre del 2010

MONISTROL, RIBA DEL LLOBREGAT


D a t a .-- 2 octubre 2.010

Son les 4 de la tarde, i ens arrepleguem una grupet de Monistrolencs per fer una tranquil·la caminada per la riba del riu Llobregat, amb motiu de la ; * Inauguració de l'arranjament i senyalització del Camí del Riu, en el tram de Monistrol a Can Gomis.*
El acta compta amb la presencia del nostre Alcalde, i va consistir amb fer una amigable passejada per aquest camí. En arribar a sota el pont de l'Aeri, es fer un petit berenar . I els caminaires atenint mes ganes de marxa, allargarem un xic mes el recorregut, fins passada la Font de la Noguera. Punt en el que es decidira retornar. - Temps de moguda de cames, = 2 hores -

MONISTROL, RIBA DEL LLOBREGAT

diumenge, 26 de setembre del 2010

ADEU !! .., ROMERIA


Monistrol, 26 de setembre de 2.010

Sorpresa de ultima hora ; La Romeria Monistrol - Montserrat, que organitzava la Parròquia de Sant Pere de Monistrol, i que es venia portant a terme des del 20 de setembre de 1.992. Dia en que es va instaura amb motiu dels * 400 Anys de la benedicció de la actual Basílica de Nostra Senyora de Montserrat * Aquest any no sa fet.
A títol propi. Un servidor i la Isabel, per rendir-li els honors de l'ultim reconeixement. Decidim fer la pujada de Monistrol a Montserrat en plan particular, seguin la tònica dels darrers anys.
En principi, se'ns fa una mica estrany arribar a la plaça de la Font Gran, lloc original de concentració, i veure-la completa ment buida. I per arrodonir la festa. El dia no esta precisament per tirar coets ja que es presenta força tapat.
Tot i així no ens arruguem i en-jaguem el nostre singular romiatge, que per el G.R. ens pujara fins a la Basílica. El dia ens respecta i el cel es destapa. Arribats, esmorzem per acta seguit fer un cop d'ull al nou orgue de l'Església, i visitar a la Moreneta. Clouen la nostra individual recognició.
En sortir del Temple, ens trobem amb els amics, Manel Grima i en Joaquim Nohales. I decidim fer la tornada plegats allargant un xic el recorregut. Sortim cap Els Degotalls per baixar a la carretera que mena a Can Maçana i seguir.la, aprofitant que esta tallada a causa de un des-prendiment de rocs. Passat aquest prenem el camí dels Matxos fins a la Colònia Puig / Sant Benet. Tirem carretera enllà sobre passant la Font dels Monjos, on ens refresquem , per un xic més avall en el conegut Revolt de la Paella, entrar a frec del Forn de Calç, encarant el camí que porta a La Calsina, iniciant la davallada en vers de la Font de La Dona Morta, El Piteu i Monistrol. - Completant un recorregut de unes 4 hores -

EN EL REBOST DE FOTOS. TENIU UN RECULL D'AQUESTA ATÍPICA SINGLADURA., SEGUIT D'UN FARCELL DE RETRATS RECORDATORIS DE PASSADES ROMERIES.

diumenge, 29 d’agost del 2010

PUJADA AL TIBIDABO


D A T A .- 28 Agost 2.010

Per des-pedi les vacances d'enguany hem fet una visita al Sostre del Barcelonès. El Tibidabo, 512 metres. ( Si pugem a la part alta del Temple, 589 metres ).
Tot i que una carretera arriba fins el capdamunt, nosaltres fem una ruta A PEU !! Un itinerari distret i molt recomanable que ens regala unes vistes espectaculars de Barcelona, al llarg de tot el camí, durant el qual superem un desnivell de 670 metres i 13 quilòmetres ( anada + tornada ).
LA RUTA --> Prendrem com a referència de punt de sortida i arribada l'Hospital de Sant Joan de Déu. A la dreta d'aquest arranca el carrer Santa Rosa per el que puguem per trencar pel carrer Tenerife, al cap d'amunt d'aquest neixen unes escales que enfilarem. Pujades totes, girem a la dreta per un camí/pista. Just davant un dipòsit que queda quelcom separat a la dreta, trobem un rètol indicatiu al peu del que s'inicia un sender en clara i dreta pujada. El prenem guanyant alçada i arribant al Mirador dels Xiprers ( Font ). Travessem el camí de les Aigües, per continuar recta amunt per el camí carener que ens deixa en una carretera, la prenem uns 10 metres cap a la dreta per ficar-nos en un nou corriol també a la dreta que ens mena al cim del Turo de Sant Pare Màrtir - Mirador de la Bateria Antiaèria, Torra de vigilància forestal, Antenes de comunicació, i restes molt precàries de l'Ermita. - Des del cim prenem una pista amb evident baixada en direcció, ( Pal Indicador ) al Turo d'en Cors. Fem cap a una esplanada, es el Pla del Turo d'en Cors que ens queda de front. A l'esquena i un xic enlairat a la dreta per on hem vingut esta el Turo de Santa Maria de Collserola, en el que hi ha un Oratori amb una imatge de la Verge. Reprenem ruta en direcció a Vallvidrera. Pron-ta apareix un nou pla amb un mirador a tocar de la carretera. Seguim aquesta uns ínfims metres a la dreta per encarar a l'esquerra un carrer senyalat com... Ideal Collserola 600 m. Superem una suau pujada, deixem a l'esquerra una placeta ( Parada Bus del Barri . A tenir en compte si es vol agafar a l'hora de tornar ) Marxem pel carrer Mont d'Ossa que a poc inicia una baixada que ens porta al cort del nucli de Vallvidrera. Tirem recta a cercar un carre amb unes escales per les que pujarem les quals ens entren a una nova plaça. Al final d'aquesta i a la dreta esta la Estació del Funicular FCG de Vallvidrera. En front arranquen més escales que també tindrem que vènce, estem el carrer Algavers, aquest enllaça amb el carrer Alberes, marxem a l'esquerra fins a les darreres cases. A l'esquerra de la carretera que puja cap el Tibidabo parteix una pista que s'enfila encarada a la Torra de Collserola, que agafem. Al final de la pujada jeu el peu d'una antiga Creu de Terme, i el d'avant la col-lo sal estructura de la Torra de Comunicacions de Collserola. Per evident camí amb escalons de fusta ens acostem a l'entrada de la Torra, on si pot pujar per mitja d'un ascensor, 5 €.
Encarem el tram final per el passeig peatonal que ens situa a les portes del nostre objectiu.
Som AL TIBIDABO. El Parc Lúdic amb tot tipus de serveis i el Temple del Sagrat Cor ens donen la benvinguda.
El retorn el fem baixant fins a Vallvidrera, per a buscar la pista dita Carretera de les Aigües que ens porta de dret al Mirador dels Xiprers, on agafem el corriol empleat a la pujada per retornar al lloc de sortida.
NOTES -->.- A la plaça del Temple del Sagrat Cor, te parada el petit Bus del Barri que amb vuit minuts ens baixa fins a Vallvidrera, 1'4 €.
.- Aquesta volta s'ens aturades es pot fer amb unes 3 hores, però aquest no serà el cas doncs les vistes de la ciutat, el pas per la Torre de Collserola, i sobretot l'arribada al Tibidabo, ( no deixeu de pujar al capdamunt de l'església, 2 € ). Us robaran força temps. Afegiu a l'excursió un parell d'hores mes, Val la pena !!
.- A l'apartat de fotos teniu un petit recull visual d'aquesta sortida.

dilluns, 23 d’agost del 2010

TUC DETH LAC REDON


D A T A ..- 20 d'agost 2.010

Avui fem una ruta quelcom mes seriosa que ens porta a superar un desnivell proper als mil metres i ens ocupara una matinal. - 7 hores parades incloses -
Ruta --> Sortim del refugi Er Espitau de Vielha, a tocar de la boca sud del túnel de Vielha, i al que si arriba amb cotxa. Prenem el GR-11 ( dreta ) que s'endinsa cap a la vall per anar a cercar les Marrades dera Escaleta i començar a pujar dret i decidit cap el Pòrt de Rius 2.344 metres, donant entrada a la zona del Lac de Rius. Visionat i recuperades forces. Ens tornem a enfilar en post del Coll deth Lac Redon al que arribem després de vèncer, ...arf...arf.., uns cent metres de desnivell.
Des d'aquí cent metres mes de ..arf...arf., i coronem el Tuc deth Lac Redon, 2.533 metres.
Com que el temps pinta malament i la temperatura ronda els 7º, no ens encantem i emprenem la baixada cap el Lac Redon per cercar per sota d'aquest la traça que ens situa novament al GR-11, a l'altura de les Marrades. La pluja ens enxampa i ens acompanya durant tota la resta del camí, per parar just quant arribem novament al refugi d'Es Espitau de Vielha.

VILALLER - MONTANUY - ALT DE CRENYA


D A T A .. 18 d'agost 2.010

Es aquest un nou tram senyalitzat de la Ruta Romànica de la Ribagorça, que partint de Vilaller, ens puja a Montanuy ( poble del Pau Dores * Jarabe de Palo * ). Per cercar el Coll del Pilaret de Sant Miquel, per d'aquí enfilar la carena de la Càmera d'Aigües que ens deixa al Alt de la Crenya, 1.381 metres. NOTA.- Itinerari molt recent i en fase d'expansió per lo que es molt senzill de seguir.

ES CARANTOS DE VILALLER


D a t a . 16 agost 2.010

Participació a la Caminada Popular de Vilaller. Que des de la Plaça de Sant Climent, i per un itinerari fàcil i entretingut, ens porta a descobrir Es Carantos. La muntanya de les Bruixes, i lloc en el que anys passats s'encenien les "Faies" que es baixant al poble a la revetlla de Sant Joan per cremar en una gran foguera. Actualment, aquestes tenen com a punt de sortida el poble de Casós, per tal de minimitzar el risc d'incendi que comporta el fet de tractar amb foc

dijous, 12 d’agost del 2010

ROCAFORT - ROCAFORT


D a t a -- 12 agost 2.010

Ruta circular amb sortida i arribada a Rocafort, que ens porta fins a la cota 463 - Turo d'en Maurici, en el que oneja una Senyera. I ens regala una bona vista del poble.
Com hi arribem --> Monistrol, Sant Vicenç de Castellet, Pont de Vilomara, Rocafort. 17 quilòmetres, 25 minuts .
Itinerari --------> Església de Rocafort. Sortim per el camí carreter que va a Mura. Aproximadament a 1 quilòmetre passem el pont que creua la riera, i a uns 300 metres, agafem una pista que s'enfila per l'esquerra. Passat el collet de la Granja ( dipòsit a la dreta ), prenem un camí carener a l'esquerra que amb pocs minuts ens mena al Turó de la Senyera.- Uns 45 minuts des de la sortida - Visitada torne a la pista per seguir-la cap a l'esquerra fins encarar el camí del Sot del Vilà que ens baixa cap a Cal Tinoi i a la casa de l'Artesà. Ja a peus de la riera de Nespres, marxem a la dreta per arrelar a l'alçada de la proa del poble la senda que ens puja a la Vila, donant-nos entrada per la Pedra de les Creus. 2 hores, 30 minuts.
Apunt -----------> Aquesta ruta, es pot allargar un parell d'hores més, si no es baixa pel Sot de la Vilà, i es continua cap el Serrat del Forn, Les Tombes del Moro, Casa de Pruners, riera de Nespres, El Prat, i Rocafort.

dimecres, 11 d’agost del 2010

SERRA DE BUFADORS


D a t a .-- 10 d'agost 2.010

Com arribar-hi --> Monistrol, Vic, Sant Quirze de Besora = 80 quilòmetres / 1 hora. Un cop aquí prenem la BV. 5227 fins a Santa Maria de Besora ( 6 km ). A la sortida del poble trenquem a l'esquerra per una pista cimentada - Ripoll per Llaers - que ens acosta a Coll de Beví, punt en el que deixem el cotxa .-- 1 hora 25 minuts des de Monistrol.
- - - Estem a el Bisaura. Pre-Pirineu Català, situat al nord de la comarca d'Osona, a cavall de les províncies de Barcelona i Girona. Amb aquest singular recorregut accedirem a la Serra de Bufadors, Indret únic per la seva orografia que ha creat un microclima amb un vaporós i palpant ambient que et transporta a un " Mont Perdut ". Regne de follets i éssers fantàstics, on el silenci i l'energia que desprèn, tres-met la sensació que el temps resta aturat en aquest escenari natural que cal gloriejar. Doncs es tracta d'un paradís que mal que sembli impossible, encara avui podem existimar. I cal de totes totes preservar.
NOTA .- Per fer aquesta ruta cal tenir un cert sentit d'orientació, ja que un cop es surt dels camins principals, la zona en concret, esta ec-senta de senyals. ** Potser per això aquest racó es manté intacta i el fa tan especial ** Tot i així afegiré que en el mapa i guia excursionista de la editorial Alpina .. Puigsacalm-Bellmunt.. En la ressenya numero 11. Fa una descripció força completa del itinerari que se pot fer tranquil·la ment amb 2 hores 45 minuts, depenen òbviament de les aturades que hi esmercem.

dilluns, 9 d’agost del 2010

RUTA DE LES CARES


D a t a . - 7 agost 2.010

Per dur a terme aquesta curiosa i a la vegada fascinant ruta, que férem a la tornada de Madrid, cal anar al petit i acollidor poble de Buendía.
Buendía, esta situat al nord-est de la província de Cuenca a tocar del immens pantà del mateix nom i a peus de la Serra d'Altamira. A la pàgina web http://www.rutadelascaras.com/ Podreu cercar informació de la ruta i del poble.
Tan sols cal afegir, que aquesta zona de les cares, forma part del PR-46 Buendía - Buendía. Es de tipus circular i te una llargada de 14 quilòmetres. Si no es vol fer sencer, i tan sols admirar les cares. Es pot arribar amb cotxe ( cartells indicadors ) fins a la part en la que estan esculpides, i visitar-les amb un recorregut també circular d'uns 25 minuts.-- Parades no incloses --
NOTA .- La figura De Muerte ( Calavera ) esta a tocar del pantà i en un lloc ideal per prendre un bany. No oblideu endur-vos el banyador la tovallola i la crema solar. Gaudireu d'un immens i tranquil espai amb tota l'aigua per vosaltres sols. NO es broma !!
A l'apartat de fotos podreu veure un petit recull d'alguna de les cares

diumenge, 8 d’agost del 2010

CIM DEL PEÑALARA


D a t a .- 5 agost 2.010

Avui i aprofitant que estem passant uns dies a Madrid, hem anat a fer el sostre de la Comunitat Madrilenya. El Peñalara de 2.428 metres.
Per arribar-hi, sortim de Madrid per la m-40 direcció a Segovia, per agafar la M-607 que ens porta a Navacerrada, pugem cap el Port, on enllacem amb la C-6o4 que ens du al Coll de Cotos- Puerto de los Cotos- 1.830 metres. Ampli aparcament i punt d'entrada al Parc Natural de Peñalara. Casa del Parc i informació 918250857 .
Aparcat el cotxe iniciem l'ascensió, que no presenta cap dificultat, ja que esta totalment senyalitzada per pals de fusta ( RP1) fins arribar als cims de Dos Hermanas, 2.268 / 2.272 metres. Un cop aquí ens limitarem a seguir el fil de la carena que ens deixa en el cim del Peñalara que amb els seus 2.428 metres esdevé el sostre de la comunitat Madrilenya. 2 hores 10 minuts.
La tornada es pot fer desfent el camí de pujada, o baixar cap a la Hoya de Peñalara, per anar per la Laguna Grande cap al Refugi Zabala, 2.022 metres i a l'Area 2000. Desfent des d'aquest punt el poc tros que resta per arribar a Coll de Cotos. Temps total de la ruta 4 hores.

dimarts, 15 de juny del 2010

GIR AL MONTGOI ( Martorell )


D a t a .- 13 de juny 2.010
Distreta i interessant ruta circular pel terme de Martorell amb sortida i arribada al Pont del Diable, punt de pas de la Via Augusta Romana, que ens porta a visitar entre altres llocs les torres de Clos , Griminella, i les Mines de Plom de La Martorellense .
COM HI ARRIBEM --> Monistrol, Olesa de Montserrat, Abrera, A-2 direcció a Barcelona, sortida nº 588 - ( Olesa/Terrassa/Martorell ). Prenem direcció Martorell, per deixar el cotxe enfront de l'estació dels F.C.G. , en un espai sota el viaducte i a tocar del pont del Diable-- 20 Km/15 minuts.
RECORREGUT --> Aparcat el vehicle ens encaminem cap El Pont per creuar el riu, ja a l'altre costat, deixem a la dreta les ruïnes de l'ermita de Sant Bartomeu, per tirar de recta. Plaça de la Creu. Seguim pel carrer Pere Puig ( dreta ) fins a la Plaça de la Vila ( Ajuntament ) i d'aquí cap a la Plaça Portal d'Anoia i la carretera N-II, que creuem per pujar pel carrer Mercadal, carrer Muntanya, passem sota el viaducte de l'AP-7, ( planell de ruta ). Prenent un costerut camí que ens direccione a la Roca Dreta. Superada la pujada arribem als Quatre Camins, marxem a la dreta cap a la Serra d'Ataix fent un llarg passeig carener per el que revoltem el Turo del Montgoi. Circumdat aquest s'urgeix el trencall ( pal indicador ) de les Mines de Plom. Visitades refem ruta cap Quatre Camins, agafant ara el trencall de Les Torretes. Per arribar-hi en un punt marcat abandonarem momentània ment el sender per fer una Y d'anada i tornada. - A la dreta ens quedara la Torre de Griminella i a l'esquerra la del Clot - Retornats, continuarem la volta seguint el camí que a poc comença a baixar, uns metres enllà subsegueix un trencall a la dreta, marcat com a N-II. El prenem, el corriol va perdent alçada fins a passar novament per sota la autovia retornant-nos al nucli de Martorell, des d'on ens serà fàcil plantar-nos al famós Pont.
Temps de marxa = 3 hores / 11 quilòmetres / Desnivell 300 metres.

dimarts, 8 de juny del 2010

C O M A N E G R A


D a t a .- Diumenge, 6 de juny 2.010

Aquest dissabte passat, després de fer el Rondo dels Fajols, ja descrit anteriorment. Fem nit a l'Hostal l'Escon de Llanars. Avui diumenge ens traslladem a Rocabruna, per assolir el Comanegra.
Aproximació --> Llanars, Camprodon, carretera a Molló ( direcció França ), per engaltar el trencall de Rocabruna - Baget. ** 12 minuts de cotxe des de Camprodon **
L'itinerari que fem es una volta circular que ens porta al cim del Puig de Comanegra que amb els seus 1.557 metres d'alçada esdevé el sostra de l'Alta Garrotxa. I també creuarem el Coll de Malrem. Un dels passos utilitzats per fugir de la guerra civil buscant l'exili en terres de França. Cens dubta el molló de terme nº 521 que es present, va ser un per-territ i mut testimoni de moltes llàgrimes d'alegria i esperança de les persones que el van creuar.

Com arribem al punt de sortida } Des de Rocabruna seguim la carretera en direcció a Baget, per agafar la pista que mena a les Basses de Monars. ( Un gran dipòsit es indica el lloc ) Entrant a la pista la seguim en precaució durant un tram fins arribar a Coll Golofreu - Oratori de Sant Antoni de Can França. Aquí deixen el cotxe per iniciar la ruta : Oratori, Bac de Falguera, Coll de Boix, Basses de Monars, Els Triaders, Cim de Comanegra 1.557 metres-Index geodèsic-.
El retorn el fem per la Serra Llarga. Collada de la Primavera, Cim de Bordellat 1.393 metres, Collada Fonda, Coll de Malrem 1.136 metres, camí de Bocabartella i Oratori de Sant Antoni.
Temps de marxa incloses les aturades 4 hores 30 minuts.
RECORREGUT FOTOGRÀFIC EN EL REBOST.

RONDO DELS FAJOLS


Dissabte, 5 de juny 2.010

Recorregut circular amb una acusada trempera en la que superem un desnivell de 1.080 metres. Un interessant circuït que venç la Coma de l'Orri , corona el Coll de la Marrana i retorna pel G.R. 11. Una volta del tot recomanable per aquells muntanyencs que es preant.
Per arribar-hi---> Monistrol, Vic, Ripoll, Camprodon, Llanars, Setcases, ( Plans de la Molina ).
1 hora 50 minuts / 130 quilòmetres.
La ruta : Plans de la Molina, Palanca de La Llosera, Jaça del Mig, Jaça de Dalt, Coll de Coma de l'Orri 2.498 metres, Coll de la Marrana 2.629 metres, G.R.-11, naixement del riu Ter, Refugi Ull de Ter 2.235 metres, Refugi Pastuira, Les Marrades, Font del Saüc, Estret de Morens, Plans de la Molina- Temps de marxa, parades incloses = 5 hores 15 minuts.
FOTOS DE LA SORTIDA EN EL REBOST

dimarts, 1 de juny del 2010

CURSA C. INGLES 2.010


Diumenge, 30 de maig 2.010
Repetim experiència. Hem tornat a la Cursa de El Corte Ingles, ( edició, 32 ). Completant amb èxit els seus 11 quilòmetres de traçat urbà per els carrers de Barcelona i que formalitza el següent recorregut : Plaça de Catalunya, Passeig de Gracia, Carrer Aragó, carrer Tarragona, Plaça d'Espanya, Avinguda Maria Cristina, Avinguda Marques de Comillas, carrer Jocs del 92, Passeig Olímpic, Estadi Lluís Companys, Passeig de Santa Madrona, carrer Lleida, carrer Tamarit, carrer Manso, Ronda de Sant Antoni, Plaça Universitat, carrer Pelai, i Plaça Catalunya.
En aquesta edició ens acompanyaren. La Paqui Lujan i el Toni Serra.

dimecres, 19 de maig del 2010

PUIG DE LA FORÇA


D a t a . - Diumenge, 16 de maig 2.010

Com anar-hi -} Monistrol, Vic, Roda de Ter, Santa Maria de Corco / L'Esquirol, Tavertet.
91 quilometre, 1 hora 45 minuts.
Es aquesta una excursió pels penyals de Collsacabra - Osona -, en la que agafem com a base Tavertet. Municipi digne de ser contemplat per l'atractívol del seu paratge, i els espectaculars cingles que l'envoltant.
Iniciem la caminada a l'Ajuntament, entrant al poble, i visitant l'església de Sant Cristòfol, segle XV-XVII. Fe te la diligencia, creuem la vila, passades les ultimes cases i en una esplanada, trobem un indicador. Triem la opció de la dreta, senyalada amb pintura groga i que porta a la Miradora del Sot de Balà, on gaudim del panorama i del Salt de Moli Bernat. Reprenem camí, Coll Malla. Entronquem amb la pista del Pla del Castell que seguim un parell de quilòmetres. Trencall del grau del Castell, marxem recta, a la dreta queda la masia i el turo del Castell. Mirador del Castell, espaterrant vista sobre el Pantà de Sau, i la típica i emergent punta del campanar de Sant Romà. Continuem, el vial perd alçada suaument. Nou pal indicador, aquest marca el camí oficial que baixa al Puig de la Força, i que utilitzarem per tornar. El deixem doncs continuant uns 200 metres, per cercar a l'esquerra una fita. Es l'entrada de la Canal dels Dentets. Ens aboquem, unes pintades blaves ens menant als passos equipats que ens despenjant fins el Coll Cornil. Enfront tenim el Puig de la Força, dit també Roca de Sau, on en el segle XII, existia un castell atribuït a la família Tavertet, i del que queda algun mur i una cisterna. Un viarany travessa el tall i s'enfila cap el cim. Abans de pujar-hi, val la pena fer una volta de 360º al turo. Un espectacular corriol cintra una faixa en la que en un punt, farem us d'un tram vestit amb unes cadenes que facilitant salvar un pas agosarat. Completat el gir, coronem el Puig de la Força.
Per tornar, remetem a Coll Cornil per seguir el camí original que flanqueja el cingle i per la canal de les escales de pedra ens puja al camí principal que encarem cap a Tavertet. Passat el trencall del Grau del Castell, cerquem una entrada que per la dreta ressegueix l'altiplà, portant-nos entre alzines i boixos a Coll Malla. Entrant tot pron-ta a Tavertet. - Temps parades incloses= 4 hores.

dilluns, 3 de maig del 2010

CINTRA BAGÀRIANA


D a t a .. 2 maig 2.010

La Cintra Bagàriana es una ruta circular de 12 quilòmetres que uneix Guardiola de Berguedà, Bagà i Sant Joan de l'Avellanet per mitja de : GR- 4.2 - GR-150 / 107, i la recuperada Via del Nicolau. Es per tan un recorregut de fàcil fer, ja que te un ínfim desnivell i esta totalment senyalitzat, cosa per la que es pot fer tranquil·la ment amb unes 3 hores. Aturades a part.
Cal ressenyar però. Que : Des de Bagà a Sant Joan de l'Avellanet el GR, segueix un tram de la carretera de Gisclareny . Per sort amb molt poc trànsit.
Com hi anem } Monistrol, Manresa, Berga, Guardiola de Berguedà. = 78 quilòmetres / 1 hora.

diumenge, 2 de maig del 2010

GR. 4 " Tram Natzarè "


D a t a .. 1 de maig 2.010
Sortim de Sant Vicenç de Castellet per el pont sobre el Llobregat, seguint les pintades blanques i vermelles del GR- 4 . Passem sota la C-55 prenent un camí carreter que puja al polígon Les Vives.
Deixades les ùltimes naus ( cartell indicador ), surt a la dreta una desviació que puja al castell i ermita de Castellet. Anar-hi i tornar ens representa un extra de 1'5 quilòmetres.
Retornats, ens centrem amb el GR que per ampli sender ens apropa al Raval de Cal Gravat i Cal Valent. Metres enllà entrem en el comptat de Vilamarics. A l'alçada de Can Beu, i perla dreta, arrel-la la ruta de la Transllum. Deixem unes granges i una gran bàscula de pesatge, enfocant la caminada cap a Marganell. Petit baixador. Topem amb la carretera BV-1123, a la dreta el restaurant El Racó. Calcem la carretera de Sant Cristòfol. A tocar de la riera raja la Font de La Fassina. Seguim el GR.Ermita de Sant Jaume - segle X -. La ruta encara la muntanya, vorejats uns camps, entrem a Sant Cristòfol per el carrer de les Agulles que tira de front. A l'esquerra aniríem a nucli vell, en el que trobem l'església parroquial - segle XI -. Deixat el citi, entrem en un tram de bosc que ens situa a les Pinasses. A la dreta queda la granja de Can Martorell. Marxem rera les marques, que un tros mes amunt compartirem amb les del PR.C-19. Al costat de una torre elèctrica amanyem una pista principal. Tirem a la dreta, a poc passem per la Font del Moro per arribar pron ta a Santa Cecília i al refugi Bartomeu Puiggròs. Aquí deixem les pintades del GR i el PR per agafar la carretera B-1103 cap a l'esquerra, passat el túnel apareixent novament les pintades del PR.C-19 que puja de Monistrol, el prenem paral·lels a la carretera. Vençut aquest espai ens enfilem cap els Degotalls. El tram final es un tranquil passeig que ens situa a Montserrat. -- 15 quilòmetres / 4 h. 15 minuts.
Enllaços .- Monistrol ----> Sant Vicenç de Castellet. Tren F.C.G.
.- Montserrat --> Monistrol. Cremallera.

diumenge, 18 d’abril del 2010

POPULAR AMICS DEL BURES


D a t a .. 18 abril 2.010
Aquest diumenge, ens afegim a la caminada popular que organitzen els Amics del Bures, i que partint de la Plaça Lluís Companys de Castellbell i el Vila, ens transcamina per uns benvolents senders que resseguirem, acompanyats durant tot el matí per un intermitent gotellim que va fer que els paraigües donessin color al dia gris que sustentarem durant l'excursió. Que ens va portar per els següents indrets: El Bures, Raval del Jordi, Pla de les Roques, Serrat de la Beguda, GR-4, Bòria de Cal Gravat i Cal Valent, Quadrivi de Can Beu-Esmorzar-, Sant Pere de Vilamarics, Ferreroles Vell, Pla de les Roques, i El Bures.---Temps de marxa iclòses aturades = 4 hores.
En el apartat de fotos, podeu fer un seguiment de la caminada.

dissabte, 10 d’abril del 2010

ERMITES DE TEBES


D a t a . * 5 abril 2.010 *
Caminada circular que ens porta a visitar els enclavaments de les restes de les ermites de la regió de Tebes de Montserrat.
Descripció. --> Partim del monestir cap a Sant Miquel. Passades les estacions dels funiculars de Sant Joan i la Santa Cova, trobem per d'amunt del camí la ermita de la Dolorosa.
Costa enllà, deixem l'entrada del càmping, un tros més amunt apareix un braç a l'esquerra que ens permet accedir a la Creu de Sant Miquel. Redhibim a la senda principal, reprenen-la a l'esquerra per fer cap a l'ermita de Sant Miquel. A una tirada de pedra traspunta la bassa, al costat d'aquesta neix un corriol que prenem i ens escurça un xic la volta. Guanyada alçada, entronquem amb el camí principal per completar la resta de la pujada.
Pla de les Taràntules - estació superior del funicular -. Fent cas als cartells, ens encaminem cap a Sant Joan, la capella destaca d'amunt d'un turo-net, en les parets del darrere, i aprofitant els traus, tenien l'emplaçament les ermites de Sant Joan i Sant Onofre, espai més tard aprofitat per bastir un restaurant, que es va derruir fa poc temps. Abans de continuar en direcció a la part reformada, farem una escapada pel camí del Basal dels Corbs en direcció al Clot de la Mònica, tot agafant el ramal de la cova del Penitent, per fer una ullada a la balma que aixoplugava la ermita de Santa Caterina. Vista la posició, reculem per assentar-nos al replà de l'antic restaurant, i prendre el viarany que penjat arran de paret mena a una canal, unes escales obrades ens deixant en un colle't, posterguem momentània ment el camí, per pujar a l'esquerra per la roca pelada, guiats per unes destintades pintades i unes graonades rebaixades a la pedra, que ens portant a les runes de l'ermita de Santa Magdalena. Som en el cor de Tebes.
Per d'amunt, el mirador homònim, punt de mira excel·lent on sembla s'alça el castell d'Otger , un dels cinc que hi havia a Montserrat. Davallem al colle't, per anar a l'esquerra i encarrilar les escales de Jacob que ens aterrant al camí de la serra de les Paparres, reculem en direcció a Sant Joan, regirada la Gorra Marinera, prenem a la dreta un corriol que s'enfila i que ens situa als peus de l'ermita de Sant Jaume. Baixem per la part oposada fins el camí de Sant Joan, tirant cap el Pla de les Taràntules, per agafar el camí de Sant Jeroni, que deixem a poques passes trencant a la dreta erera les senyals del PR. C-19 - color blanc i groc - , que ens orienta a l'ermita de Santa Anna, un cop superada aterrem al pla de St. Anna, abandonem el PR, que marxa a l'esquerra juntament amb el GR, per baixar a la dreta encarats al Torrent de Santa Maria, creuant a poc el Pas dels Francesos, arribant novament al Monestir. Temps de la volta des-contades les aturades. = 3 hores i escaig.

SENDEL LOCAL DE MONISTROLET


D a t a -- 2 d'abril 2.010
Còmode afable i curta passejada, ideal per dur a terme un d'aquells dies en que hem fet el rons a l'hora de llevar-se.
El recorregut esta totalment senyalat com a sender local, -marques verdes i blanques-, i cartells indicadors en les cruïlles. Per tant simplement ens limitarem a seguir les ampresses, tot fent un volt de tipus circular.
Apropament---> Monistrol, Manresa, Eix direcció a Lleida, sortida nº 126- Monistrolet. Aparquem el cotxe a peu de carretera, en un ampli espai a l'entrada de Monistrolet, i sota el viaducte de la C-25. -- 27 quilòmetres / 20 minuts.
Ruta. ( passejada ) ---> Estacionat el vehicle, ens situem en front d'un pal indicador de la caminada, i ens deixem guiar per les seves guixades. En el nostre cas, partíem a la dreta cap a Can Casanova, Can Bosch, Moli de Vent, Pont Nou, Resclosa del Milicià, Monistrolet.

dimecres, 31 de març del 2010

VIALS D'EN CARACREMADA


D a t a .. 27 de març 2.010
Caminada s'ens cap dificultat, ja que tot el recorregut esta senyalitzat, GR-179 ( La ruta dels Maquis ). En un punt del tram, es fa una derivació per enllaçar amb la variant GR-179.1, que ens porta a coneixa el Mas de la Creu del Perelló, lloc en el que va ser abatut l'ultim maqui Català ; en Ramon Vila Capdevila, conegut com Caracremada.
La ruta també ens acosta a la Torre de Castellnou, privilegiat mirador, construït el segle XI. I per arrodonir l'excursió, férem una visita al llogaret de Castellnou de Bages, citi en el que resten les despulles d'en Caracremada.
COM ANAR AL PUNT DE SORTIDA --> Monistrol, Manresa, Balsareny. Aquí podem visitar el seu Castell. Per agafar desprès la carretera BP-4313 en direcció a Súria, fins arribar al index quilomètric 49, en el que trobem a l'esquerra un ampli espai per aparcar el cotxe. Es el Coll de les Vilaredes. -- 40 quilòmetres / 30 minuts.
RUTA I PUNTS DE PAS --> Iniciem la caminada al peu d'un cartell de senyalització, seguint les indicacions del GR, en direcció a Castellnou de Bages. També ens acompanyara una altra pintada de color vermell i groc. 10 minuts, passem per la casa de Can Seuva. 28 minuts / 38 acumulats, cruïlla, entrem en una pista principal continuant per la dreta, sempre darrere les marques de pintura, fins arribar al trencall senyalitzat de La Creu. 12 minuts / 50 minuts,. Deixem el GR per enfilar a la dreta cap a La Creu, pocs metres enllà, arrelem la variant GR-179.1, i unes pintades de color blau i blanc. Marxem per l'esquerra per coronar un ínfim collet. 8 minuts / 58 minuts,. Som al mas enrunat de La Creu, lloc de funesta tragèdia tal com explica el placard adossat.
Reprenem camí, més endavant, en un nou trencall, deixem les senyals blaves i blanques, per pujar a l'esquerra mantenint el GR, a sota queda la masia de Casamitjana. 17 minuts / 1 h. 15 minuts,. Coll de les Pinasses, entronquem amb el GR-179. Tirem a la dreta, passades unes revoltades, apareix la Torre de Castellnou a la que accedim. 15 minuts / 1 h. 30 minuts,. Aquesta torra, esta documentada el any 972 amb el nom de Castell Buc, passant el 1.020 a prendre la denominació actual. Seguim ruta.. baixem a la pista principal per emprendre el camí en direcció a les cases de La Figuerola que veiem en una pineda d'enfront. Coronat aquest petit llom i per el carrer de l'urbanització, baixem per la part oposada per arribar al centre antic de Castellnou de Bages. 30 minuts / 2 hores.
El retorn el fem retrocedint sobre les nostres passes, però ometent la variant del GR. 1 hora 30 minuts fins el Coll de les Vilaredes. Temps total, parades no incloses, = 3 h. 30 minuts.

dimarts, 23 de març del 2010

V I L A M A R I C S


Dissabte, 13 de març de 2.010.

V i l a m a r i c s , el Llívia de Monistrol
Vilamarics, es una porció de terreny de 0'55 quilòmetres quadrats que pertany a Monistrol, però es troba ubicat fora del contorn de la vila. Confrontant amb els termes de Marganell, Castellbell i el Vilà, i Sant Vicenç de Castellet. Guardant una paradoxal similitud amb Llívia, que tot i pertanya a Catalunya, està dintre de França.
La història de Vilamarics es remunta a l'any 928, quant el compte Sunyer d'Urgell, amo i senyor d'aquestes terres, va cedir aquesta part al Monestir de Montserrat, convertint-se en el nou propietari del agre, fins que es va veure afectat per la desamortització de Mendizabal durant la qual l'estat expropià nombroses terres i bens a l'església.
Al estar Montserrat sota la jurisdicció de Monistrol, aquestes terres van passar a formar part del terme de la vila. Avui aquesta porció de gleva, la conforma una parca extensió de camps de conrreu, i escampades per " l'illa " quatre masies : Can Pere Vila, Cal Felinc, Can Lloren, i el Montclar, així com les restes de l'Ermita Romànica de Sant Pere de Vilamaric, que es la que i dona nom. En el últim cens efectuat el 2.006 i figuraven enregistrats 9 habitants.
La capella , tot i ser una malmesa ruïna, conserva la capçalera semi circular del absis, i el campaner d'espadanya, fruit de unes reformes fetes el segle XII.
De l'arquitectura primitiva, anterior al 928, perdura un tros de paret i un arc de ferradura. El santuari contava amb un cementiri annex, del que subsisteix un portal en el que en el llindar si aprecia la data que fa menció al any 1.834, durant el qual si va fer una nova fase de re construcció, previ pas a la ja mencionada desamortització, la qual es va iniciar justament aquest mateix 1.834, allargant-se durant un període de vint anys ( 1.834-1.854 ). A partir d'aquí l'ermita va caure en un progressiu abandona ment, que ha persistit fins el present. En data actual el bosc engoleix l'obra, fen-la inclús difícil de veure, tot i a estar a peu d'un ampli camí que circula per cuidats i treballats camps. El sender en qüestió està senyalat amb marques de pintura de colors blanc i blau. Es la Ruta de la Transllum, una caminada clàssica de 24 quilòmetres que es du a terme cada any durant el mes de febrer com a preludi de les Festes de la Llum, i que commemora els fets ocorreguts el 21 de febrer de 1.345, en els que un misteriós raig de llum sortir de Montserrat i arribava a l'església del Carme de Manresa.
Aquesta sortida fins a Vilamarics, tinc que dir que es una excursió per nostàlgics, ja que la visita en sí, no te cap mena d'interès. Salvat el fet d'anar a connexa un pessic de terra Monistrolenca, perduda en una altre latitud, i el de gaudir d'una exquisida i total panoràmica de la muntanya de Montserrat que se'ns presenta en el seu màxim esplendor.
COM HI ACCEDIM. } Monistrol, carretera C-55 direcció a Manresa, passat el túnel de Bugunyà, i desprès de una llarga recta, prendrem el trencall a la dreta que ens baixa a empalmar amb la BV-1123 que mena a Marganell, en el Km, 3'100. Un sorrenc camí a la dreta ( marques blaves i blanques ), dona pas al comptat de Vilamaric. Tot i que es millor deixar el cotxe a peu de carretera, ja que el camí es força irregular. A 30 metres més enllà de l'entrada de la senda, a l'esquerra de la carretera, tenim un bon lloc per estacionar el vehicle.
ITINERARI A PEU. } Un cop coneguda la història, farem una plaent passejada per percebre en viu el nucli de Vilamarics. Aparcat el cotxe, prenem el sender senyalitzat que flanquejant conreats camps ens guiarà per el comptat. A uns deu minuts i passada una barraca, trobem una cruïlla, a l'esquera es divisa la casa del Montclar. Nosaltres però tirem a la dreta cercant les marques de pintura, excedida una línia d'alta tensió. Cal estar atens !! Les restes de l'Ermita de Sant Pere de Vilamarics, estant a tocar, mig amagades pel bosc i a barret del camí. Controlades, la millor forma d'arribar-hi, es sobrepassar-les uns metres per agafar a l'esquerra l'entrada a una feixa, per la que ens hi podem atansar.
Ja vista i retornats al camí, marxem a l'esquerra, a l'altre costat de la rassa destaca la masia de Can Pere Vila. Peuats uns dotze minuts, i vençut els coberts de Can Felinc, encarem una pista. Aquí abandonem les marques blaves i blanques de la Transllum que va a Manresa, per desviar-nos a la dreta, guiats ara pels colors vermell i blanc del GR que perfila el límit territorial. Vuit minuts, trencall, marxem a la dreta per seguidament trobar-ne un altre. El G R segueix de recta en direcció a Sant Vicenç de Castellet. Agafem el ramal de la dreta encarats a la muntanya de Montserrat i amb insinuant baixada. Ja en la fondalada passem pel costat de Can Llorenc, per acta seguit arribar a la carretera BV-1123, la prenem un centenar de metres a la dreta per t'encar el cercle i aterrar a l'aparcament en el que tenim el cotxe. Temps de marxa = 1 hora i escaig, parades no incloses.

dilluns, 8 de març del 2010

SS.LL. de CORBERA


D a t a .- 7 de març 2.010
Sota un dia gris, i amb una sensació de fred intens, duem a terme aquesta caminada que enllaçant dos Senders Locals ( S, L ) ens permet fer una volta circular visitant els següents indrets tot seguint les marques de pintura de color blanc i verd, que son les que homologa la Federació per aquest tipus de camins.
Corbera de Llobregat, Can Planes, Santuari de Sant Ponç, l'Amunt, El Malhivern, Puig Corbera, Coll d'Oller, Creu de l'Aragall, Els Salvatges, Corbera de Llobregat.
Temps de marxa = 3 hores més esmorzar / 12'5 quilòmetres.

diumenge, 21 de febrer del 2010

PAPIOL-ESCLETXES-ERMITA DE LA SALUT


D a t a .. 21 de febrer de 2.010
Bonhomiosa ruta circular pels voltants de Papiol, que transcorra sempre per bons i fàcils camins, portant-nos a visitar ; Les Escletxes, i l'Ermita de la Salut. Espais immersos dintre dels límits meridionals del Parc de Collserola.
Aproximació.--> Monistrol, Abrera, A-2 direcció a Barcelona, sortida 593 ( Rubí ), El Papiol, entrant al poble, anar a la part alta - Barri de les cases del Puig / Les Escletxes - 33 Km/ 20 mts
Itinerari.-------> Deixem el cotxe en una explanada al costat d'una fàbrica de totxanes i maons. En el mateix lloc en que hem aparcat el vehicle, tenim un cartell informatiu. Abans d'iniciar la cintra, es obligat perdre 10 minuts per treure el nas a Les Escletxes. A peu del cartell arrenca un traçat que supera un ínfim desnivell, donant entrada a Les Escletxes.
Vist el mini afrau, tornem a peu de cotxe per encapçalar la volta : Passem per davant de la factoria. Sobrepassada la porta tenim una cruïlla. Per l'esquerra deixem un camí mercat amb una senyal blanca i un punt verd, que es per el que tornarem. Anem per la dreta pel costat de la Font de l'Escletxa i en direcció a Ca N'Amigonet. La ruta no te pèrdua,doncs tots el trencalls estant indicats.
En front de l'accés a Ca N'Amigonet, tirem a l'esquerra en clar pujador rumb a Vallpineda i Colònia Montserrat. Un cop dalt iniciem la baixada seguint sempre el camí més clar, fins a trobar una cadena que barra el pas. La traspassem girant a l'esquerra i atacar una curta pujada, deixant a tocar d'amunt del camí una torre elèctrica. A poc el corriol pren un to horitzontal, marxem per ell una estona deixant les possibles dreceres que ens temptant, fins a sortir a una nova i clara pista, que arrelem a l'esquerra, i ens du al Coll de Batllivell. Entronc de rutes. Tirem per l'esquerra senyalat com a GR-96 tot passant un nou cadenat. Superat aquest curt pujador, arribem a un nou collet, on se'ns ajunta el PR-35.
Des d'aquí tan sols caldrà limitar-se anar seguint les pintades, reforçades pels pals indicadors dels trencalls els quals ens portaran fins a l'Ermita de la Salut.
Fets els merescuts compliments, emprenem la tornada.
Tirem enredera fins el primer desvio, per agafar a la dreta el vial amb indicació a Papiol i que marxa en continuada i persistent baixada. A la vista del poble, i després de passar una casa a l'esquerra del camí i a tocar d'una torre de corrent. La senda fa un revolt a la dreta en un fondo que traspassa el torrent de la Font del Pedro. Ull !! Aquí deixem l'ampla pista que baixa a la vila, per entrar par l'esquerra tot seguint les senyals blanca i verda que hem referenciat el principi de l' excursió. I que fent una petita marrada, amb menys de 15 minuts, ens retornant al punt de sortida. = 11 Km / 3 hores / desnivell 325 metres.
IMATGES DE LA VOLTA A L'ESPAI FOTOGRÀFIC

dilluns, 8 de febrer del 2010

AMB RAQUETES AL SALABARDÀ


DATA . Diumenge, 7 de febrer
Circuït perifèric òptim per executar una matinal amb raquetes, que ens porta a visitar els Rasos de Dalt, o Salabardà, que hem els seus 2.077 metres esdevé el sostre dels Rasos de Peguera.
Com atènyer-hi } Monistrol, Berga, Rasos de Peguera, = 80 quilòmetres / 1 hora, 15 mts.
El traçat } Aparquem el cotxe a l'esplanada de la Creu del Cabrer. Ens posem les raquetes i emprenem el P.R. - 73, que minva cap els Planells de Peguera, vençuts uns quants metres, deixem el P.R. per trencar a la dreta per un esqueix que s'interna bosc endins per la Baga de les Sequedes, tot guanyant alçada progressiva ment per un tamisat camí de mig metre de neu que discorra joliu per l'arbreda. Més enllà deixem el Tronc del Rinoceront, per subjugar els postres metres que ens situant als Pelats del Cap del Peguera. Es el punt més elevat, on en una clariana, letargia possessiona da la Senyera que presideix el cim del Salabardà, 2.077 metres.
Fets els corres ponents honors, escometem la tornada davallant per la part oposada en direcció a Les Collades, que abastarem desprès d'un directe i àgil descens. Des de Les Collades encarem la Baga de les Soques i per un plàcid traçat redhibim a la Creu del Cabrer.
Fi de la ruta .- 3 hores de marxa. - En l'apartat de fotos teniu imatges de la sortida.

dilluns, 25 de gener del 2010

TURO DEL GALUTXO


Data .. 24 de gener de 2.010
Distreta i improvisada volta circular que ens porta a coronar el Turo del Galutxo - 852 metres. Sostre de la Segarra.
Anem al punt de sortida } Monistrol, Igualada, A-2 sortida nº 532 La Panadella, carretera T-221 direcció a Santa Coloma de Queralt, quilòmetre 6'5. Coll de Guixeres = 57 Km/45 mts.
La Ruta } Arribats al coll, aparquem el cotxe a l'esquerra de la carretera, en un espai asfaltat que abille els grans generadors eòlics. Creuem la T-221 per seguir la pista que s'encamina a Montfred. Metres enllà uns cartells ens posant al corrent del circuït eòlic que ens acompanyara bona part del trajecte. Casals de Montfred, en total estat de ruïna, tot i axis, val la pena acostar-si per veura l'ermita de Santa Fe. Es trist que una joia del segle XII, resti a un pas de desapareige mentres al costat s'axequen col-losals molins de vent.
Reprenem la caminada deixant a l'esquerra en un camp el vèrtex geodèsic del Montfred, 833 metres. A uns quinze minuts i superat un ínfim pujador, apareix enfront el poble de Montagull, el circuït eòlic marxa a la dreta, abans d'arribar-hi, adossat a la dreta del camí per el que transitem brota un tossal, ull !, una fita marca la pujada. Es el Turo del Galutxo, arribar al cim no ens costa ni cinc minuts. Una curiosa fita i un cartell nominatiu ens donen la benvinguda. Retornem a la pista per plantar-nos a Montagull, autentic i devastat poble fantasma del que tan sols queden en peus, l'esglèsia i una casa propera a una allargassada antena. Per la part oposada, arranca una carretera, l'enfilem uns metres per trencar acta seguit a la dreta. Un camí en clara baixada entoma la rassa del Sebastià, passem la bassa del Xóques seguint fins a una cruïlla, trenquem a la dreta per un tram de bosc que s'endinsa a la vall. Avancem sempre per el sender més lògic, rebutjant els braços que entren als camps. Passada una doble cruïlla que seguim a l'esquerra, trobem les reste de Can Meca i a peu de paret, una preciosa roda de pedra de les que s'utilitzabent per matxucar el blat. Refem el camí amb tendència a l'esquerra bordejant un conrreu que ens situa a una nova cruïlla que encalcem a la dreta fins a un nou clar trencall. Tirem a la dreta i en cosa de deu minuts surgueis la granja de Cal Batlle. Prenem un camí a la dreta, a poc guanya alçada. Collet de la Bassota Nova i cruïlla, tirem de recta en evident baixada. Quant el sender sembla perdes, entrem en un camp circulant a ran de marge i encarats a la fondalada, una casa a l'altre costat del torrent de Civit ens senyala la ruta, creuem el barranc per un pont, deixem la casa a la dreta i emprenem una lleugera pujada. Per terreny més planer, aterrem a la carretera, la recorrem a la dreta uns quatre cents metres fins arribar novament al Coll de Guixeres. Completant 9'5 quilòmetres / 2 h. 15 minuts, parades no incloses.
El Rebost de Fotos compta amb imatges d'aquesta volta-

dissabte, 2 de gener del 2010

RUTA DE LES TINES


D A T A .- 31 de desembre de 2.009

Aquest passat dia 31 , i per tal d'acomiadar l'any, baig fer una ruta propera a Monistrol, que em va descobrir uns racons força interessants que val la pena visitar.
Es per això que implanto una entrada per que d'aquesta manera copseu informació i gaudiu de les meravelles que el territori amaga doncs penso que es de llibre fer-vos partícips del meu descobriment. Obriu enllaç clicant-----> Tines de la Vall del Flequer