GÓSOL, ---> ELS CLOTERONS

D a t a , ---- Diumenge 28 d'agost 2.011
Els Cloterons, amb els seus 2.179 metres, es el súmmum dels Cingles de les Costasses. Serralada emplaçada entre les poblacions de Tuixén, Josa i Gósol. Massís que sol passar eclipsat per la gran nominada de les muntanyes que l'envoltant.
Com anar-hi--} Monistrol, Manresa, Berga, Saldes i Gósol = 101 Km / 1 hora 50 minuts.
La Ruta ---} Aquesta es una volta circular, amb sortida i final a Gósol. Partim de la Plaça central del poble prenent el G.R-150, en direcció a la Vall de Coma, per en tomar la pujada a Coll de Josa, on trobem un plafó explicatiu, i un espai amb taules. Deixem el G.R. per continuar per una pista, a poc passem una barrera. Estan atens, anirem trobant trencalls senyalats amb fites, que ens evitaran les llaçades de la pista. Coll de Tores, ampli i herbat paratge situat a 2.000 metres. Abandonem la pista per encarar a l'esquerra un corriol fitat, que s'enfila carena amunt, i ja no deixarem fins assolir el cim dels Cloterons, 2.179 metres. Una gran fita i el clàssic index geodèsic ens acullen.
Feta la pausa pertinent, comencem la tornada baixant en direcció a ponent ( O ), adreçats pel guiatge de les fites que anirem cercant. Pas a pas deixem enredera el Cap de la Serra, fins arribar a la pista forestal que procedeix de Tuixén, estant marcada pel G.R-150. Girem a l'esquerra fen cas de les pintades que ja no deixarem fins arribar novament a Gósol, previ pas per el Coll de la Mola, la Ermita i font de Sta. Margarida i el Pila de la Santeta.
Temps de marxa aturades incloses = 6 h. -- 15'5 Km -- desnivell acumulat, 900 metres.

TURÓ de CORONES-SERRA de LLAMPS

D a t a . --- 26 d'agost 2.011
Ascensió al Turó de Corones, 1.516 metres. Punt culminant del la Serra de Llamps, estrep muntanyós situat a la diagonal entre Campdevànol i el cim de Sant Amand.
I anem per..... Monistrol, Manresa, Vic, Ripoll, Campdevànol, Colònia Molinou, i Colònia Pernau.
La Colònia Pernau, son unes cases satèl·lit emplaçades al peu de la carretera N-152 que trobem a 1'5 quilometres de Campdevànol. Aquí deixem el vehicle. Per sobre de la carretera i darrera de les cases - Bar - Surt una pista que porta cap una antiga pedrera, ens hi entaforem pujant cap el Collet de Sant Grau, passem pel peu de la pedrera, i uns metres enllà entrem en el GR-3, que anirem seguint en tot moment ,passant pels Quatre Camins, cruïlla situada per d'amunt de la pedrera, la ruta que circula pel mig del bosc es va acostant a unes parets, que superarem per el Grau del Cargol. Ja per d'amunt, el terreny s'ens obre portant-nos cap a la Casa de Corones que revoltem seguint sempre les marques del G.R. Coll de la Guilla - Plafó nominal i trencall de camins. Deixem el de l'esquerra, que es pel que tornarem desprès. Per continuar pista amunt entrant en un tram nominat els Llisos. Terrat dels Oms, - nou plafó descriptiu - Continuem pel G.R un curt tros mes. En el moment que aquest deixa la pista per baixar cap a Sant Julià de Saltor, cal agafar a l'esquerra una dreta pujada que ens entra a la fageda, superat un tram la ruta ens anirà esquitllant cap a l'esquerra duen-nos al cim del Turó de Corones, 1.516 metres.
La tornada la fem marxant del cim per la part oposada, si com se sol dir actualment estem " Al Loro " Podrem apreciar una fita i unes pintades de color vermell que ens marca el punt de baixada i que ens durant al Coll de Saltor. Per sota i proper esta Sant Julià de Saltor. Marxem a l'esquerra, la pista baixa fen unes llaçades, aproximadament al tercer gir - cota 1.300 - La deixem per anar cap a l'esquerra i retornar al Collet de la Guilla. Novament en el G.R.-3, refem el camí de pujada fins arribar a la Colònia Pernau. -- Marxa s'ens aturades = 4 h. / desn. 780 mt.

EL COGUL SOSTRE de la SERRA de BUSA

Data .--- 24 d'agost 2.011
Assoliment del Cogul, 1.526 metres, sostre de la Serra de Busa, des de les Cases Baixes, llogarret situat a tocar del Pantà de la Llosa del Cavall, punt ubicat entre els quilometres, 15 - 16 de la carretera, Solsona a Sant Llorenç de Morunys.
A peu mateix de la carretera, un pal de senyalització plantat al costat de la Font de les Cases Baixes, marca l'inici del corriol, que enfilant-se pel bosc ens porta a Casa Llobeta i Can Capdevila, antigues pagesies actualment malmeses i en estat d'abandonament. Uns metres a l'esquerra, també en seriosa deixadesa s'intueix l'Ermita de Sant Iscle i Santa Victòria. Seguim de pla per cercar una pista que prenem uns pocs metres a l'esquerra. En una colladeta hi ha una cruïlla, fem un gir de 180º graus per marxar per una altre pista, que no deixem, rebutjant tots els corriols, alguns d'ells marcats amb fites que aniran sorgint. La pista encarada al sur guanya alçada finalitzant al peu de l'alta paret de la famosa Presó del Capolat. Per la dreta arranca un camí que ens continua permetent l'assalt als Plans de Busa, tot sortejant la cinglera pel Grau de l'Areny. Ja en la part superior entrem en una clariana. Ens decantem a l'esquerra, metres enllà la traça es va perdent, però no cal preocupar-se unes fites ens orienten fins entroncar amb un fresat camí que porta cap el Copolatell. El seguim cap a l'esquerra fins arribar al Collet del Mirador. - Bustia i artística taula d'observació - Deixem a l'esquerra el camí de la Presó, per agafar a la dreta un viarany que encara el Roc de Migdia, que sortejarem tirant en diagonal, cuitant alguna que altre pintada de color verd que anirem trobant i ens senyalant el millor punt de pas. Poc a poc ens plantem al fil de la carena, superats uns falsos cims, sorgira caiguda a terra, i ja fora d'us una petita torre de captació de comunicacions, i pas seguit la desitjada fita del Cim del Cogul, 1.526 metres. Estem en el sostre de la Serra de Busa.
Tot i que teníem pensat fer una circula, baixant per la Canal d'en Vila, El Forat, Les Set-Riberetes, i la Collada de les Creus,.....Afeixugats !! per la calor i el sol, decidim renunciar a la part mes sol-eia, emprenent la tornada pel mateix indret utilitzat per pujar. ** Aquesta ruta ressenyada es pot fer amb 4 hores descomptades les aturades / Desnivell, 700 metres **

RAN DE MAR

Estiu, 2.011 - 21 d'agost
Després de fer un vol per l'aire amb l'helicòpter, no podia faltar un tomb amb barca per la mar. I aquí ens teniu, convertits en mariners per sur car l'aigua, tot sortint del port de l'Escala, per anar pel matí a recorre els canals d'Empúriabrava.
A la tarde, ens calcarem les botes, i pel camí que ressegueix la costa, retornarem novament cap a l'Escala, gaudint d'un complet jorn Mediterrani, que ens reporta unes meravelloses vistes de la Costa Brava, copsades des de dues perspectives diferents. Una des del mar cap a terra, i l'altre a l'inrevés, des de terra cap a mar.

EL MAL PAS de la VALL de LORD

Divendres, 19 d'agost de 2.011
Per fer aquesta asceta caminada de tipus circular, ens situem a la Vall de Lord. Terrall petrificat de cingles i codines de roca pinyolenca de mala petja, on no hi ha un pam de pla.
Com hi arribem -} Monistrol, Manresa, Solsona, carretera C-462 - Llosa del Cavall -, Sant Llorenç de Morunys. Aquí prenem la pista/carretera que porta a l'ermita de Sant Serní i al Santuari de Lord. Passat un túnel i a la dreta deixem el cotxe. = 91 Km./ 1 hora 20 minuts.
Apunts -} Aparcat el cotxe, marxem direcció al Santuari, quan portem uns 6 minuts de marxa, a la dreta traspunta una torre elèctrica. Uns pals de fusta i una fita ens marcant l'entrada del camí que tenim que calçar. Una con vinat de fites, cintes de plàstic, i desgastades pintades vermelles, ens serviran per anar per el bon camí. Creuades un parell de torrenteres, el corriol agafa amplada. En sortir en un tram obert, fem per la dreta una curta marrada per sorgir a una clara pista, que encalcem a l'esquerra i ens porta a una contundent clariana.
A l'altra costat de la vall, i a l'esquerra destaca la Mola de Lord. De front i forces metres per sota el Pantà de la Llosa del Cavall. I a la dreta el ampli camí que ens acosta a les restes del Mas de Torroella. Deixat, i en els primers arbres, un petit cartell ens cridarà l'atenció. " A Sòbal pel Mal Pas ". Aquest dona peu a unes pintades vermelles que ens marcaran el rumb per ascendir pel Serrat de la Creu, en el que hi tenim el Mal Pas. Arribats a ell, tot i que no representa cap seriós perill una corda collada a la paret ens dona la situació. Sobrepassat es guanya alçada fins coronar el contrafort. On sobre una gran praderia, dita el Planell, en mig isolada resten les quatre parets del Mas de Sòbol, el passem per l'esquerra seguint un clar camí que ens deixa en el punt mes alt d'avui, la collada del Parató 1.282 metres.
La ruta inicia la baixada,... Ull !!, a la dreta del camí, unes pintades verdes i grogues, ens indicant el nou angle que agafarem i ens fan perdre altura envers la Rassa de Torroella. Passada, enllacem amb el G.R.-7 , en descensió fins una collada. A l'esquerra el G.R. entra en un estret pas. Aquí cal deixar-lo per tirar a la dreta ( marques verdes i grogues ) hi plantar-nos tot seguit en el punt de sortida. -- 11'5 Km/ 3 h. 30, s'ens aturades/ desnivell, uns 400 metres.

TORRENT del GRAU de L'OS

D a t a ..... Dimecres, 17 d'agost 2.011
Distreta i també podríem afegir botànica, ruta circular, que recorre l'interior del Torrent de l'Os, dintre el terme de la Cerdanya. Un paratge salvatge, i a l'emparança del sol i la calor, que manté viva una exuberant vegetació. I en el que ens caldrà superar un atlètic i pas, amb l'ajut d'una escala de ferro collada a la roca, i un tram de cadena.
La primera part d'aquesta volta, te com a punt de destí el Refugi del Serrat de les Esposes. Sostre d'aquesta ruta, 1.510 metres. ( Regentat per la Yamina, - tel. 669757266 ). Aquí podeu comptat amb tot tipus de serveis. La segona part, i ja per terreny obert, ens retorna al punt de sortida.
Detalls-} Prenem com a punt de sortida i arribada l'Àrea de servei de la boca nord del túnel del Cadí- Part de dalt -. Seguim uns pocs metres la carretera antiga en direcció a Urús, per agafar ràpidament a la dreta una pista que marxa en direcció a l'edifici de la Clau. ( Construcció pels serveis del túnel, al costat de les cabines del peatge ). Que passarem per darrera. Torrent, i entrem seguin-lo cap a la dreta. Un tub ens permet creuar per sota la carretera. Ja a l'altre costat, ens decantem a l'esquerra, seguint sempre pel llit del torrent. S'ens deixar-lo anem guanyant alçada suaument, superant algun ressalt, fins topar-nos amb el pas clau. L'escala i la cadena enclavades ens permetran superar aquest desafiant desnivell. Vençut l'escull, continuarem torrent enllà, sempre pel vial que ens marca aquest, fins a sortir ja en la part final a una zona mes boscosa que dona peu a uns prats de pastura. On entre els arbres podem veure la barraca d'en Mora, a la que no cal arribar. Doncs unes pintades de color taronja, acapararan la nostre atenció. Son les marques de la ruta dels Cavalls del Vent. Les seguim a la dreta fins arribar al refugi del Serrat de les Esposes. Punt d'obligada aturada.
Sortim del refugi iniciant la baixada per la pista que va a Riu de Cerdanya, però que no tardem en deixar, ja que cal agafar un ampli trencall a la dreta que ens acosta a les runes de les cases de Canals, que apreciarem clarament i per les que passem per sota a tocar de les parets. Deixades enredera, cal estar quelcom atens. Pues la traça es desdibuixa durant uns cinquanta metres. Controlant un xic ens serà fàcil tornar a reprendre el bon camí, que mes endavant entre en unes curtes marrades. Ja amb la vista de la carretera per sota, amb un tres i no res, tornem a aterrar al peu del torrent, per l'esquerra anem a buscar el tub i l'àrea de servei de la que hem sortit.
Aquesta volta es far amb unes 3 h. 30 minuts descomptant les aturades / desnivell = 350 metres.- Cal deixar constància, que passar el túnel costa en dia d'avui, 11'63 €- ( Sols anada ).

M O N T A Ñ A N A

D a t a ---- Dissabte, 13 d'agost 2.011

Montañana, es un poble on tots els seus carrers, vials i habitatges, transpirant història. El sol fet de trepitjar les pedres del seu terra, es una incursió al passat. Transportant-te automàticament a una època de nobles i cavallers medievals que et desperta una era molt llunyana, que es fa viva en el present.
- Com hi arribem } Lleida, Benabarre, N-230 direcció a Vielha. Passat el poble de Pont de Montañana, tenim un trencall a l'esquerra,- indicat- que en deixa a Montañana.
Un cop aquí es pot fer una visita netament turística, o,... optar per realitzar un recorregut mes llarg, que ens farà gaudir de l'indret durant unes 3 hores de intermitent pas per aquest autèntic i natural decorat de totes totes real.
- La volta } Deixem el cotxe a l'entrada del poble, on tenim un ampli espai per aparcar. Encaminant-nos cap el vell pont - segle XV - que salva el torrent del barranc de Sant Joan, uneix les dues parts del poble. El deixem a l'esquerra, per pujar per la dreta cap a la Torre de les Eres, datada entre finals del segle XV, i principis del XVI. La deixem a l'esquerra per continuar per el camí ral des del que tenim una completa visió del poble que resta per sota nostre. Passades unes derruïdes cases la senda planeja, per anar a trobar un trencall que arrelarem a l'esquerra, i ens baixara a l'Ermita de Sant Joan. Ullada, ens dirigim cap el poble al que arribem després de creuar el torrent per una passera de fusta. Al costat de l'Ajuntament, s'enfila el carrer principal que mena a la part mes alta de la vila. En lloc de prendre'l directament, aconsellem donar un tomb pels laberíntics i típics carrers que es retallen entre les cases. Ja decidits, fem l'atac final cap el cim. Passat l'arc de la portalada que cobria la muralla, trobem a la dreta la esvelta Torre de la Presó. Superades unes perfectes i estètiques voltes del camí, arribem a l'espai que ocupava l'antiga abadia coronada per l'Església de Nostre Senyora de Baldós - segle XII - XIII - Guinda d'aquest complex. Perpetuat el tocom amb la nostra càmera, marxem per la part posterior, on esta enclavada la Torre de la Mora -segle XI-. Uns metres enllà queda el cementiri. Per la dreta un arranjat vial ens baixa cap el fondal del torrent, que sortegem a gual, tenint davant l'ermita de Sant Joan, que ja hem visitant abans. D'aquí per camí conegut, i després de creuar novament la passera de fusta que traspassa el torrent ens encaminem cap l'antic pont de pedra. Que ara si que creuem per retornar al punt d'inici.

CINGLES de PESSONADA - GRAU de L'ESCALIROT

Data, -- Dijous 11 d'agost 2.011
Pessonada es un poble situat al oest de la comarca dels Pallars Jussà, emplaçat als peus de la cinglera d'aquest gegant rocós. El recorregut que fem, ens permet assolir el seu cim tot pujant pel Grau de l'Escalirot. Únic pas que durant anys permet travessar la roja muralla. Testimoni mut de llegendes i fets històrics que ens parlant de creuaments de pastors, camperols, i guerrillers. La excursió de tipus circular, esta totalment senyalada per marques de color groc. Un pal indicador, situat a la part superior del poble ens marca el punt de sortida, a la vegada que ens informa del recorregut, que podrem dur a terme recolzats sempre per los oportunes pintades. I acompanyats en tot moment pel majestuós vol dels voltors que ens ofereixen un extraordinari i gratuït espectacles, que no dubtem en immortalitzar amb la nostra càmera. Al igual que les vistes que tenim des del cim. La Serra de Boumort, la curosa forma del Roc de Santa, i la gran amplitud de l'embassament de Sant Antoni, que s'ens ofereix temptador per donar-nos un bany en quan baixem. Tems de marxa, descomptades les aturades. = 3 hores, 15 minuts.

BAUSEN i BOSC de CARLAC

Dimecres, 10 d'agost de 2.011

En un extrem de la Val d'Aran, compartint frontera amb França, trobem una vall dominada per la localitat de Bausen. Des d'aquesta població pirenaica, un sender circular totalment senyalitzat com a G.R.-211.2, ens invita a descobrir l'espectacular i fotogènica fageda de Carlac.
S'ens dubta un dels millors recorreguts que hem realitzat darrerament. El seu acceptable desnivell, perfecta senyalització, encisadors paratges, i sorprenents panoràmiques, el fan mes que recomanable. Temps de marxa = 2h. 30 minuts, descomptant les aturades. / 7'5 Km / 350 metres de desnivell.
Com i arribem.} Vielha, continuem per la N-230 en direcció a França. Passat Les, prendrem a l'esquerra un trencall que ens puja a Bausen.
Anecdotari.} En aquest indret entre els anys 1.883 i el 1.916, es va forjar una història d'amor protagonitzada per en Cisco de Doceta, i la Teresa de casa Belana. La lectura dels fets aquí ocorreguts, va esperonar la nostra curiositat per coneix a el lloc descrit. Aquest circuit ens permet descobrir el poble, l'Ermita de Sant Roc, el cementiri civil que acull les despulles de la Teresa, el riu Carlac i la seva fageda, el Collet de Pan, màxima alçada de la ruta, 1.190 metres, el rierol de Jerles, el conjunt de les Bordes de Sacrot, i els prats de Cap d'eth Camp.
Nota.-} En el proper butlletí d'informació del Club Muntanyenc Monistrolenc, - novembre -. En faré un redactat que amb el títol, " Flors amb perfum de tristesa " , explicara aquesta història. Que també podreu llegir en el bloc Petjacims, apartat Butlletí C.M.M.

TUC deth PORT de VIELHA

Dimarts, 9 d'agost de 2.011

Gran circuit circular d'alta muntanya, amb sortida i arribada al Espitau de Vielha, 1.609 metres - Boca Sud del túnel - que ens permet coronar el Tuc deth Pòrt de Vielha, 2.605 metres.
Partim seguint cap a l'esquerra les senyals del G.R-211.5 que va guanyant alçada. Pla d'era Espòna, el camí ens dona un curt respir, per tornar a pujar decidit. Marrècs d'era Gerbosa, la ruta es torna a suavitzar. Passem a tocar d'un bunker, metres enllà, deixem a l'esquerra el Pòrt Vielh deth Hòro, 2.287 metres. Continuem per la base del Tuc de Montoliet. 2 h. 30 minuts, arribem al Pòrt de Vielha, 2.442 metres. Aquí deixem el G.R. per enfilar la carena de la dreta, a l'esquerra queda un nou bunker. Aquest darrer tram s'ens marques el fem per un evident corriol, en el que les fites ens indicant el millor traçat. 3 hores, Cim del Tuc deth Pòrt de Vielha, 2.605 metres.- Vèrtex geodèsic i creu de ferro. Bona vista de l'Aneto i muntanyes dels voltants.
Retorn,.... Baixem per l'ampli cordal, deixant per sota i a la dreta el Lac Redon. Travessem unes trinxeres de pedra, i ens anem decantant a la dreta, seguint rastres de unes escalonades rapisses de una herbosa pendent. El llac queda cop mes pròxim, però no es necessari arribar-hi, de fet passem per la dreta de un llom, seguint el descens fins a situar-nos per sota el desguas de l'estany. On un clar sender ens guia fins a l'entroncament amb el G.R.-11, que òbviament fem de baixada. Superat l'indret dit Marrècs d'era Escaleta, ens plantem en el fons de la vall, entrant en el bosc de Conangles. Entre pins, avets i faigs, retornem al refugi de Sant Nicolau-Espitau de Vielha. -- Temps de marxa des-contades aturades, unes 6 h. / desnivell = 1000 metres.

DE FALS al XAMAL

Diumenge, 7 d'agost 2.011
Monistrol, Manresa, Eix direcció a Lleida, sortida nº 123 - Rajadell, Fonollosa, Fals - 32 Km/25 minuts.
Arribats a Fals, aparquem el cotxe vora la moderna Església, per engegar un recorregut des d'aquest indret tan proper, i a la vegada desconegut. Que senyalat amb pals indicadors i estaques de fusta, transita enmig de roures, alzines, i bosc de pi, on els esquirols, campant amb tota tranquil·litat i desvergonyiment, i en el que l'entorn ens obsequia amb captivadores construccions curulles d'un passat ple d'història.
- La Ruta, --} Sortim per la dreta de la capella, - Font i artitzat rellotge de sol -. Enfocant cap a la Cas de la Torre, per continuar encarrilats a la font dels Pins, i la senyorial, però deixada Casa de la Massana. I aterrar a les Torres de Fals. Esbalaïdor racó en el que pels volts de Nadal s'hi escenifica un reconegut i pintoresc pessebre vivent. Esperonats per la sumptuositat de l'exposició, refem la marxa per abastar el Calm de la Creu, on també i trobem una font. Travessem la carretera BV-3012, cuitan camí fins a Santa Maria del Grau, ermita datada el 1.039. Deixada l'ermita a l'esquerra. Comencem a pujar, guiats per unes marques de color vermell. Quant finalitza, la en alguns punts, erecta pendent. En una cruïlla, apareix una ben conservada Tina. Anem a l'esquerra, coronant el sostre d'aquesta ruta circular. Som al cim del Xamal, 603 metres. Una Senyera i un vèrtex geodèsic en donen fe.
Encetem la baixada per la part oposada del turó perdent ràpidament alçada envers els Plans de Querol, i la pagesia de El Tatxet, s'ens tarda, tornarem a creuar la BV-2.012. I ja des de les cases d'Oliveres, tenim a tocar Fals = 3 Hores / 12'5 quilometres.

P U I G G R A C I O S

Divendres, 5 d'agost de 2.011

Monistrol, Terrassa, AP-7 / E-15 , direcció a Girona, sortida nº 14 - C-17 ( Parets, Vic, Puigcerdà ), Ametlla del Vallès. = 60 quilometres / 40 minuts.
LA RUTA --> L'Ametlla del Vallès. Prenem com a punt de partida i final, l'Església de Sant Genis. Des d'aquesta pugem cap a l'Ermita de Sant Nicolau -segle XI-XVII. Per continuar per un dret i terrós vial cap a les Vinyes d'en Parera, la Roca Negra, els Saulons i les Planes de Sant Miquel, on trobem el P.R.-C.33, que ens guia cap el Serrat de l'Ocata, a al Santuari de Puiggracios. Feta la pertinent visita, marxem per la part posterior, pel camí que passa a tocar de la Font. Uns pocs metres enllà, deixem el P.R. per desviar-nos a l'esquerra agafant el viarany que s'enfila per el fil de la carena, i que ens deixa en el Cim del Puiggracios, 807 metres. En el que hi ha instal·lada una torre de vigilància forestal. -- La tornada la fem retornant al Santuari, d'aquí anem a la Torre de Senyals de la que surt un corriol que ens baixa a la pista del Solei de Dalt, que prenem a la dreta i ens porta a les Planes de Sant Miquel. On ja per terreny conegut retornarem novament a l'Església de Sant Genis de L'Ametlla. = 3 h. de marxa / 11 Km.

DÒRRIA, ------> COMA MORERA

Data, --- 3 d'agost 2.011

Monistrol, Manresa, Vic, Ripoll, Ribes de Freser, N-260, Dòrria. = 122 quilometres/1 h.35 minuts.

Itinerari circular} Dòrria, G.R.-11, Creu de Meians, Coma Morera 2.213 metres, Tossal de Sant Salvador 2.222 metres, Puig de Salines 2.234 metres, Refugi de la Pleta de Dòrria, Dòrria.

La Ruta} Dòrria, sortim pel costat de l'església per un costerut carrer, a cercar el G.R-11, que seguirem per l'esquerra. Aproximadament a 1 h., apareix una cruïlla, tot i que sembla que el camí mes obvi, es el que tira a la dreta ( marques vermelles i grogues ). Cal seguir de recta momentàniament s'ens cap senyal. Poc després de passar una barrera, tornant a sorgir les pintades, que seguirem fins el Coll de la Creu de Meians. Aquí deixem el G.R., per anar a la dreta en forta pujada en la que trobem alguna senyal de color blanc, i ens porta a l'altiplà. On a l'esquerra divisem la gran fita del Coma Morera, 2.213 metres. - pel cantó de Puigcerdà/França arriba una carretera de muntanya -. Retornem un xic sobre les nostres passes per creuar una tanca encaminant-nos cap a l'esquerra assolint fàcilment el Tossal de Sant Salvador. Conegut com el poker de dos, degut a la seva alçada, 2.222 metres. D'aquest partim en diagonal. Metres enllà, una nova tanca ens permet creuar de nou el filat. Escorat a la dreta destaca un altre turo-net. Es el Puig de Salines, 2.234 metres. Fet,! Retornem al mercat camí, i l'encarem a la dreta endinsant-nos per el Pla de Salines. Passat el naixement del torrent del Pla de Salines, cal tirar a la dreta en clara baixada, prenent de referència una pila de rocs. Aquí cal fer us de la intuïció, la lògica, i si estem atens d'alguna que altre marca de color groc. Sempre avall, i escorats a l'esquerra, cerquem per sota, una clariana a la que tenim que anar. Ja en ella ens decantem a l'esquerra per baixar uns curs metres i topar amb el Refugi de la Pleta de Dòrria. Deixem aquest per la dreta, i da cara a la fondalada, per entrar en un camí en el que alguna que altre pintada de color vermell en senyalara la ruta que tenim que seguir i ens retorna a Dòrria.
-* Temps total de la volta restades les aturades. 4 h. 45 minuts / 18 Km./ Desnivell,700 mtres.

ENVOLT de la SANTA COVA

Diumenge, 31 de juliol de 2.011
Recreativa caminada que partint del Monestir de Montserrat, ens permet esbargir-nos visitant llocs com: La Creu, i la capella de Sant Miquel. Considerada com la primera Ermita en antigor del massis, ja que segons el Chronicon Hispalense, a l'any 187 si va erigir un temple dedicat a la Deessa Venus. Enderrocat el 253. L'any 546, es cita, que sobre les runes, es construir una capella, destruïda també el 1810 durant la guerra amb França. Hereïn-se el 29 de setembre de 1870 una de nova dedicada a Sant Miquel. Reformada contemporàniament amb un clar estil modern.
També ens arribarem al final del Serrat dels Monjos, esplendent aguaitador i allotjament de la Nova Creu dels Escolans. Per baixar desprès a la Santa Cova, punt segons la llegenda, en el que el any 880 s'hi va trobar la imatge de la Verga Bruna, edificant el 986 una modesta capella, que s'amplia el 1576. ( Analíticament però. D'acord amb l'estil de la talla la Imatge pertany als últims temps del romànic. Probablement de l'any 1341 ). Partint de la cova completarem el recorregut resseguint el Monumental Camí del Rosari. Considerat el conjunt escultòric a l'aire lliure més important del modernisme Català.

La Ruta >>> Partim del Monestir per el camí que va a Sant Miquel. 15 minuts, un trencall a l'esquerra ens acosta al Mirador de la Creu de Sant Miquel. Incomparable vista del Santuari. Retornem a la ruta principal, encarats a l'Ermita de Sant Miquel. Un cap passada aquesta deixem a la dreta la Bassa, per arribar al Pla de Sant Miquel dit també dels Soldats - cruïlla i pal indicador - Continuem pla i de recta, vençudes unes 200 passes, deixem el camí principal per trencar a l'esquerra per un corriol que segueix la carena del Serrat dels Monjos i ens porta a la Creu dels Escolans, previ pas per una casseta de guaita forestal. Complimentada la visura, retornem al Pla de Sant Miquel, on entomem a la dreta el camí de les Feixades, que ens fa perdre alçada. Cruïlla i pal indicador, anem a l'esquerra en direcció a la Cova, passem per la base d'aquesta, tot sortint al Camí del Rosari. Tirem un xic a l'esquerra per fer una inexcusable visita a la Santa Cova. ( Horari d'apertura: 1 d'abril a 1 de novembre de 10'30 a 17'15 / 2 de novembre a 31 de març de 10'30 a 16'30 ) Executat el requisit. Emblem el turístic Camí del Rosari Monumental ostentat per genuïnes i innegables obres d'art que ens acompanyaran fins a l'estació inferior del Funicular de la Cova, inaugurat el desembre de 1929. Aquí ens podrem permetre el capritx de fes us del servei, = 1'90 €, o emprendre la costeruda i darrera pujada que amb 20 minuts ens retorna al nostre punt de partida d'avui. El Monestir -- Temps total de la caminada restades les aturades.., 2 hores.