EL, 8 del ROURE GROS

                                      Data.-  13  d'abril  2014   " La 1ª  Arran de la Operació "

  Després de la forçada i gens desitjada estada d'inactivitat física. Torno a reviure. A priori, i d'una manera prudencial, la alacritat de muntanya. Escollint com a re entrada, una ruta circular senzilla i suau pel Pla del Bages. Una caminada en forma de vuit, que enllaça dos emblemàtics espais. Els Aiguamolls de la Corbatera, i un dels trams més bells de la Sèquia de Manresa.
 - COM  ANAR-HI , -.  Monistrol, Manresa, C-16 direcció a Sallent,,. Sortida:  CAT ( Centre d'Atenció Turística ) - La Botjosa, =  25 Km. /  20 minuts.
 - ITINERARI , -.  Deixem el cotxe en la zona de pàrquing del CAT. Per encaminar-nos cap a la Colònia de La Botjosa. Anem cap a la Església. Situats davant la porta, tirem a l'esquerra per agafar un carrer que passa per entre mig de les cases i els garatges. Al final trenquen a la dreta per una pista i tot seguit a l'esquerra ( Cartell-El Cogulló/La Sèquia-) A poc deixem la pista que puja cap el Cogulló, per trencar a l'esquerra, ja per la sèquia.-Pal indicador-. Anem sempre seguint el curs de l'aigua. A l'alçada del Mas de Les Coves el canal queda momentani ament soterrat. Revoltem la Masia deixan-la a la dreta. Les marques verdes i blanques a les parets de la casa ens indicant la bona direcció. Tram enllà deixem a l'esquerra l'entrada al Mas Tarradellas, i a la dreta i isolada enmig del camp. L'Ermita de Sta. Magdalena de Bell-lloc.
 Cruïlla del Roure Gros - Planell informatiu-. I punt de unio del Vuit de la ruta. Seguim per la Sèquia, passem per l'Anfiteatre, i arribem a la pilona del Km-13. Just aquí, ens desviem a la dreta creuant la sèquia per un petit pont metàl-lic. Fet un curt tros amunt tirem a la dreta per agafar un ample camí que mena el Mas Coll i la ermita de St. Ponç ubicada dintre del recinte de la propietat.Deixem la senyorial casa a l'esquerra trencant a la dreta per una pista que anirem seguint aproximada ment uns  15 minuts, obviant els trencalls que ens apartin del recorregut més lògic. Més enllà apareixent marques de P.R - groc i blanc-. Que ens portant fins a un pont per d'amunt de la via del tren. Però,... Ull,.,!!. No hi tenim que arribar. Uns  100 metres abans, deixem la pista i el P.R. Per agafar a la dreta un corriol que en clara baixada ens du a creuar el Torrent de La Sala. Dreta, marxem una estona paral-lels a ell, fins a una clara bifurcació que prenem a l'esquerra, i dona a la pista del Mas Martorell. Tirem a la dreta arribant novament al Roure Gros. Creuem la Sèquia marxant de recta per arribar al Mas Tarredellas, girem a la dreta fins a la rotonda de la C-16. La travessem encarant cap a la empresa PROMEBA, S.L. Passant entre aquesta i l'entrada a l'Hostal del Camp, el camí gira a la dreta i baixa cap el riu. Cruïlla i pal indicador: * Tram opcional: A la dreta a 700 metres = 25 minuts anar + tornar. Tenim una Torre de Guaita. *  Marxem a l'esquerra, G.R.-vermell i blanc- cap el riu. Àrea dels Aiguamolls de La Corbatera. Espai amb taules, bancs i cartells informatius. Reprenem la marxa. Passem per el costat de una casa amb fabriqueta adossada. El G.R. Tira a la dreta cap a Cabrianes. El deixem. Anem de front per un corriol que continua entre la C-16 i un camp, enllaçant amb un pas soterrani que ens permet creuar la carretera i ens deixa a l'àrea de servei de El Lleó. Dreta fins al final de l'aparcament. Un camí a la dreta ens retorna al punt de sortida.-- Recorregut = 11 Km / 3 h. " Cal afegir 1'4 Km i 25 minuts més si hem escollit arribar fins a la Torre de Guaita "
 - FOTOS de la SORTIDA.- Cercar a l'apartat de fotos de la columna de l'esquerra, #  EL, 8 del ROURE GROS #  Estan posades per ordre alfabètic.

  

NO ERA L'HORA

                   RELAT DEDICAT ALS AMICS QUE HAN ESTAT AL MEU COSTAT DURANT
                            AQUESTS DIES D'INACTIVITAT FORÇADA I GENS DESITJADA.
                       ---------------------------------------------------------------------------------

               Si estàs físicament be, en plena forma, i no tens cap símtoma de res. I en un examen mèdic rutinari. Et diuen que tens  Càncer, i del dolent. Lo primer que et passa per el cap. Es que es un error, i a tu això no et pot estar passant.
               Però  SÍ.  Una segona prova, biòpsia inclosa certifica el resultat. Caldrà passar per el quiròfan lo més ràpid possible.
               Tot i que pot semblar estrany. Tinc que dir que moralment no me enfonsats en cap moment, i fins i tot he seguit conservant el sentit de l'humor.  La única explicació raonable per aquest estat d'ànim. Es que potser el cervell, retingui situacions semblants viscudes amb anterioritat, i respongui amb coneixement de causa, minimitzant l'impacta emocional.
               Recordo un cas que potser en el seu moment et passa desapercebut. Però fent memòria, te n'adones que en aquella ocasió. La Mort va estar apunt de trucar-te a la porta....
               Circulàvem amb cotxe amb la colla de muntanya, per anar a fer la Ruta del Riu Glorieta. Quan en un tram de carretera, vaig accelerar per fer un avançament.  I la Isabel em diu : "No cal que el passis, total tenim que desviar-nos pasada la propera corba "... En aquestes que del revolt va sortir un cotxe descontrolat, que va impactar contra el vehicle que no havia adelantat.  Per desgràcia el conductor d'aquell auto, va perdre la vida al meu costat. Uns segons i uns pocs metres em van mantenir viu.
                Posats a muntanya,  en més d'una ocasió ha vist clarament les  Orelles al Llop.  En recordo una en especial, en la que de de un primer moment la cosa ja pintava malament.
                Monistrol.  Es un divendres de primers de març de 1.996.  Tinc previst sortir cap a Boí per ascendir en solitari la Punta Alta de 3.014 metres, i baixar per Comalesbienes.
               La feina ma retardat l'hora de sortida, i perteixo més tar de lo previst. Quan passo per Barruera, son ja les, 10 de la nit. Entre el dia de feina, i les hores de conduir porto un bon tute, i decideixo aturar la furgoneta per sopar i dormir.
               Dissabte;  Avui soc jo el culpable de que la cosa comenci malament. He dormit més del compte, i ja posats aprofito per esmorzar en el poble.  Llògicament emprenc la ruta més tard. I per si fos poc, passat el Balneari de Boí, una esllavissada barra el pas, i no em deixa arribar a la presa de Cavallers. Tinc que deixar la furgo, i seguir a peu, fent molt més llarg el trajecte.  Total que arribo al Refugi Ventosa i Calvell passada la, 1 del migdia. Si no fos per que el camí fins el cim de la Punta Alta ja el conec, doncs hi pujara el, 18 d'agost de 1.995 amb el meu fill Alexis ( El seu 1er. Tres Mil ).  Sagú que hagués avortat l'ascensió.
               El fet d'anar fora d'hora, trobar alguna congesta de neu, i la llargada extra de camí, comença a minvar l'estat d'ànim i la pujada es fa feixuga. Quan corono el cim, son les, 4'30 tocades. Un autèntic despropòsit !!.. Sa fet molt tard, i ja pendent de l'horari, em llenço costa enllà en direcció als Llacs de Comalesbienes. A la sortida d'aquest, encaro la baixada del barranc. La presa em fa estar menys atent, i succeeix lo inesperat.  Al xafar una llosa, aquesta bascula i m'atrapa el peu. De cop estic assegut al terra mig estabornit, i amb la cama apressada per un munt de rocs, i pressionada per una llastra que a lliscat fins a fer tope amb la cuixa.  La cosa es seriosa. Sento dolor a la tíbia i al turmell. I a la part interior del fèmur, noto com alguna cosa calenta regalima cap el genoll, signe enequívoc de que estic sagnant. 
              Amb tota precaució i procurant que la llastra no m'esmicoli la cama, vaig traient pedruscalls per a alliberar el peu. La feina comporta força estona, poc a poc faig espai per mourem. Per sort no tinc res trencat, però si una bona nafra i un llarg tall que encara deixa escapar quelcom de sang. Comprimeixo la ferida, i dificultosament emprenc la davallada. 
              La nit cau i la visió comença a ser dificultosa. Estic esgotat i faltat de forçes. No es qüestióde jugar-se-la. Busco un lloc arrecerat, trec un plàstic de la motxilla i munto un aixopluc. Un cul d'espetec i uns ganyips de fruits secs son el meu sopar. El dolor s'intensifica. Prenc un Nolotil i em disposo a descansar. 
             Merda....!!  El fred em sostreu del son, i per si fora poc està caient aigua neu. Em sento vençut i tinc esgarrifanses.  Miro l'hora. Son les  3'10  de la matinada. Com un autòmata, da la tapa de la motxilla trec una mini llanterna i una llibreta. En ella porto una foto de la familia i una estampa de la Verge de Montserrat.
            Encara ara no se perquè, però instintivament escric :  """  Cims del meu cor i Cim de la meva vida, Quan lluny esteu ja d'aquí. Fugiu de mi quan jo m'inclino cap a la terra a la que em tindré que unir  """.
           Tanco la llum. M'arrauleixo amb la manta tèrmica com si fos una patata al caliu, i entre lleus tremolos m'abandono a un relatiu benestar que m'omple. Les perpelles es tornant atencar i caic en un incert son. 
           Però al igual que en aquesta darrera ocasió. Aquella tampoc va ser la meva hora. Passada la nit, i en un renascut estat de joia, veig sorgir les primeres llums de l'alba. Em torno a dopar amb un nou calmant, i encara dolorit m'incorporo per completar la baixada fins a la Presa de Cavallers. 
          Un bon samarità m'explica que la pista je està neta, i condicionat pel meu llastimós aspecte, no es fa pregar i em baixa amb cotxe fins a la furgoneta.
          Al igual que aquella nit del 1.996. Ara també he passat per un moment complicat. Però desprès de la intervenció. Puc dir que soc un afortunat. El Càcer es va quedar en el cubell de les deixalles del quiròfan. I aquesta nova, AVENTURA. També a tingut un final feliç.                            

                                                                                                                             Q U I M

                  
                       -----MOLTES GRÀCIES A TOTS ELS QUE MEU FET COSTAT-----
              

TOSSAL de RUS

                                         Data.---      5  de  gener  2.014

  Amena caminada lineal que des del Coll de La Creueta,  ens porta al cim del Tossal de Rus, 2.119 metres. I que ens permet fer una sortida hivernal nula de riscos.  Salvat el pas d'un parell de congestes de neu, i la existència de zones de gel. 
   Referències :  La Creueta, . Clot de l'Home Mort, .Pla i Barraques Noves de Rus, . Conca de La Geperuda, . Tossal de Rus.  ( Mapa Edt.Alpina-Montgrony..Fonts del Llobregat )
   Com hi anem :  Monistrol, . Manresa, .Berga, . La Pobla de Lillet, . Castellar de N'Hug, . Coll de La Creueta =  103 quilòmetres / 1 hora, 20 minuts. 
      ** **  FOTOS .-  Columna de l'esquerra, posades per ordre alfabètic " Tossal de Rus " ** **

FONT.RUBÍ, - RACONS AMAGATS

                                          Dilluns,  30  de  desembre  de  2.013 

   Gir,  %  circular que transcorre per un balcó sobre la Plana del Penedès, i que requereix un cert grau d'intuició i sentit de la orientació per trobar correcta ment els diferents trencalls que menant als " Racons Amagats " de l'itinerari, i que son l'ali cient d'aquesta caminada que per si sola, i sensa ells, no tindria cap interès a destacar salvat de les vistes sobre la plana. 
  DETALLS .--   Distància,  12  quilòmetres =  4 hores sensa aturades,.  Portar algun lot o llum frontal,. Senyals ;  Punts verds, pintades de PR, fites i pals indicatius. 
  COM HI ARRIBEM .--  Monistrol. Igualada. C-15 direcció a Vilafranca. Sortida Guardiola de Font-rubí.  Font-rubí,,aquí pujar a la part alta del poble ( Església de St. Feliu ). Per deixar el cotxe en un espai al costat de la Creu de La Missió  =  62 quilòmetres / 1 hora. 
  LA  VOLTA .--  Sortim de La Creu encarats a l'església de St. Feliu, per agafar ràpidament i abans darribar-hi, un corriol a la dreta camuflat per la ginesta, que va al Mas Vallès ( plaques solars ). Passem per aquest per cercar una pista que arrenca al costat d'un diposit d'aigua. Fondo d'en Drop, trencall de camins i pal indicador. Continuem recta PR.C-153. desprès d'una petita pujada, apareix un trencall a la dreta. L'Entomém, i ens menys de cinc minuts som a La Cova de l'Arena.  Retornem a la pista principal que seguim a la dreta. Cruïlla de Cal Barraló, marxem de recta per trobar ràpidament les restes d'aquest Mas. Continuem.. A pocs metres atenyem a la dreta un trencall - Punt Verds, que anirem seguint en clara baixada i en situant en una zona de terreny càrstic, en la que trobem balmes i coves. Destacant la Cova de l'Omella. Empaitant els punts verds comencem a pujar. Casa Nova del Bolet, a l'esquerra. Passada, calcem un trencall a la dreta enrraigan una baixada. Bifurcació,,.Cartell de pas restringit per nidificació d'Aus de l' 1 de gener al 15 de juny.  Prenem aquest que ens situa en un preciós balco de roca, en el que es troba el sorprenent Forat del Pas dels Lladres.Una diàclasa oberta a la roca ens permet baixar amb l'ajud d'uns trams equipats amb cordes. En sortir de l'escletxa apareix l'alterosa figura de l'Agulla de Valldellós. Passem pel seu peu baixant cap a la fondalada de la Vall. Pista,,.Anem a l'esquerra fins trobar la cruïlla de La Piula - pal indicador -. Girem a l'esquerra tot pujant xino xano. Ben aviat surgueix una intersecció. Un corriol a l'esquerra baixa a la Cova del Bolet. " Gran i amb formacions ". Pugem de nou al camí agafant la pista que marxa amunt cap a la Casa del Bolet.,,. Gir de  180º-. A l'esquerra el camí va a la casa . Nosaltres anem a la dreta.  NO,,, sensa visitar primer la Font de Les Conilles, emplaçada a sota mateix de la corba.  Dona gust trobar racons com aquest.  Assadollats, marxem cap a la Serra del Bolet. Cruïlla, tirem a l'esquerra en perseverant pujada, fins assolir la carena. ( Línia d'alta tensió )Trenquem a la dreta per planejar una estona. Som a La Plana del Bolet. Quan la línia elèctrica ses cau a la dreta, nosaltres comencem a baixar ( esquerra). Trencall del Pinyer-pal indicador-  Arriem a la dreta, estant atens, per prendre poc després un carrerany a l'esquerra que enfila el Morral del Castellot, i ens acosta al Castell de Font-rubí, del que queda en peu un tros de torre, unes parets, i les restes de la capella de St. Miquel. Des d'aquí, un dreter ut baixador ens deixa al costat del cementiri de l'església de St. Feliu. A quatre passes de la Creu de La Missió. Fi de la ruta....-
 * FOTOS *  Columna de l'esquerra. Estan per ordre alfabètic amb el nom de: Font-rubí,.Racons amagats

B O N E S .........F E S T E S

  AMB TOT EL NOSTRE AFECTE PER ELS AMICS I SEGUIDORS DE KIMISADES

RAJADELL -- ST. AMANÇ de VILADÉS -- RAJADELL

                                        Data  .-  Diumenge,  8  de  desembre  2.013 
 

  Curta i adelitada volta circular, que es pot realitzar sensa cap mena de problema, ja que es tracta de un sender de  6  quilòmetres, i un desnivell de tan sols  200  metres, que coincideix amb les marques grogues i blanques d'un tram del PR.C-76.  I que ens porta a descobrir la Vil-la Romana de Sant Amanç de Viladés. Prenent com a punt de sortida i arribada Rajadell ( Estació ).
   Com anar-hi :  Monistrol. Manresa. Eix direcció a Lleida, sortida nº 123 " Rajadell,Fals,Fonollosa ". Agafar la carretera BV-3012 direcció a Rajadell. Passada la estació i abans de creuar per sota un pont, deixem el cotxe en un ampli aparcament que tenim a la dreta. =  32 Km / 25 minuts. 
   La Volta :  Partim de l'aparcament encaminant-nos cap a Les Casetes.( Marques de PR ). El camí va guanyant alçada suaument. Masia Can Barquet. Passada aquesta, cruïlla amb pal indicador, anem a la dreta fent cas dels pals indicadors - Ruta Vil.la Romana - Collet Albat. seguim la traça més evident. Passats uns Camps de conrreu amb oliveres, ens dirigim cap el Coll Ullador per canviar de basant. Deixem la part soleia per entrar a l'Obaga de Can Viladés. Baixem a trobar la carretera N-141.b, paral·lela al Eix Transversal. Tirem a la dreta. Passada l'entrada a Viladés i tot just creuat el torrent, agafem a l'esquerra - Pal indicador - Un camí que en porta a les restes de la Vil-la Romana de Sant Amanç de Viladés. 
  Ja visitat, reculem els  300 metres d'anada, fins a sortir novament a la carretera que seguim un curt tram a l'esquerra, fins arribar al pont de la Riera de Gotzem. Aquí marxem a la dreta per l'antic camí ral de Cervera a Manresa, que previ pas per la Creu Lapidària ( 1.879 ) Ens retorna al punt de sortida. 
 *  FOTOS *  Columna de l'esquerra estan per ordre alfabètic cercar ..-- Rajadell-Poblat Roma --..

L'ESPUNYOLA - ROC CODÓS - L'ESPUNYOLA

                                                   D a t a  .---    6  de  desembre  2.013
  Falaguera volta circular que te com a punt de sortida i arribada l'Ermita dels Sants Metges de L'Espunyola. I que alinyada amb els encisadors colors de la tardo, ens depara racons insospitats com pot ser dintre d'altes :  El Petit Pantà de l'Espunyola.
  Com  hi  arribem :   Monistrol. Manresa. Autovia direcció Berga, sortida nº 88 Casserres. L'Espunyola, aquí agafem la C-26 direcció a Solsona, fet  1 Km. trobem el trencall ( dreta ) que ens acosta al peu de la Ermita dels Sants Metges.  =  68 quilòmetres / 45 minuts.

  La  Volta  :   Partim de la Ermita, encarant cap el Cementiri, que passem a tocar de la paret, deixant-lo a la nostra dreta. Marques de color groc que tenim que procurar no perdre, i que guanyant alçada ens porta a una pista principal.-Pal indicador-  Deixem les marques per tirar a la dreta pista enllà. Pantà de L'Espunyola. Passat aquest apareix una explanada dita Font de Canaletes -Pal indicador i cruïlla de camins- Defugim les pistes que surten a banda i banda, per creuar el rierol i marxar de recta per un ampli camí pel que remuntem la Vall, rebutjant els possibles trencalls que no ens vingint de recte al nas, procurant tenir sempre el rierol a la nostra esquerra. Finalment sortirem a un camí/carreter, a l'alçada de la casa de La Vila. Anem a l'esquerra fins arribar a El Capolat. Conjunt de cases disseminades que tenen com exponent l'Església de Sant Martí - segle XVII -.. Can Llengot " Turisme rural Masies Santmarcó" Passades les cases, agafem un camí que entra a l'esquerra. Marques del GR-1, que prenem com a referència. Pla de La Coma i restes de Can Fenjorella. Continuem uns metres més fins arribar a un tancat revolt. Deixem el GR que continua per l'esquerra salvant un tancat. Per seguir a la dreta pista enllà en clara baixada. Casa de Les Fonts, un xic apartada a la dreta.Ens endinsem en el bosc per un camí que passa pel costat de una taula de fusta amb saients. Amb escassos  2  minuts ens plantem en el Mirador del Roc Codós. " Cal esmerçar una estona, dons el lloc i les vistes son d'agraïr ".  ------- Tornem-hi,,!!  Des del Mirador, reculem una trentena de passes, per ullar a la dreta una pintada de color verd llampant en un gros pi, que ens indica el camí que cal agafar. Baixem suaument pel bosc. Passem una tanca elèctrica, i de seguida un filat ( A la dreta tenim un forat de pas ). Aparti d'aquí el camí es pot fer una mica perdedor, però tan sols ens tenim que limitar a mantenir més o menys la línia d'alçada, fins a revoltar a l'esquerra, on ja divisarem la casa de Can Comamorera a la que tenim que arribar. Passada aquesta, empalmem amb el GR-1, que amanollant de baixada, ja no deixem fins arribar novament a l'Ermita dels Sant Matges.  =  11 Km / 3 h.,,parades excloses.  
 ** FOTOS .-  Columna de l'esquerra. Estan por ordre alfabètic, cercar :  L'Espunyola - Roc Codós. **